RELATS: El conte del bambú japonès

Quan un cultivador planta una llavor d'aquest arbre, el bambú no creix immediatament per més que es regui i s'aboni regularment. De fet, el bambú japonès no surt a la superfície durant els primers set anys. Un cultivador inexpert pensaria que la llavor és infèrtil, però sorprenentment, després de transcorreguts aquests set anys el bambú creix més de trenta metres en només sis setmanes.

Quan podríem dir que va trigar realment en créixer el bambú? Sis setmanes? O set anys i sis setmanes? Seria més correcte dir que va trigar set anys i sis setmanes. Per què? Perquè durant els primers set anys el bambú es dedica a desenvolupar i enfortir les arrels, les quals seran les que després d'aquests set anys permetran que pugui créixer tant en només sis setmanes. A més, si en algun moment en aquests primers set anys vam deixar de regar-lo o tenir-ne cura, el bambú mor.

Aquest conte és similar al que ens passa moltes vegades a la vida. En general ens afanyem i ens posem ansiosos si no aconseguim immediatament un objectiu. Moltes de les nostres metes, especialment les més ambicioses requereixen temps i dedicació. També requereixen que creem nous hàbits, la qual cosa també pot portar-nos temps.

Moltes vegades quan no aconseguim immediatament els nostres objectius, ens desanimem i fins l'abandonem creient que no és per a nosaltres, que no ho mereixem, o qualsevol altre pensament limitant similar. Imagina un cultivador que deixés de regar el bambú japonès als sis anys i onze mesos. Moriria quan es troba a punt sortir a la superfície. Amb una mica més de paciència i perseverança hagués produït molts fruits en poc temps.

Així com el bambú requereix perseverança, el mateix passa a la vida. A vegades no veiem resultats per molt temps, però si ens mantenim perseverants, realitzant accions cada dia que ens portin al nostre objectiu, tard o d'hora un resultat es  manifestarà, i quan això passi és probable que puguem veure tots els fruits del nostre esforç junts.