En acabar etapes, o cicles, o cursos, com que sembla natural mirar enrere i pensar: "què ha passat?", "com ha anat tot?" "s’han complert les meves expectatives?", "en quina he encertat, i en què he pogut equivocar-me? "... cal que les nostres mirades enrere no es converteixin en una avaluació d'objectius purament formal. Encara que hi hagi moltes coses petites que revisar, el més important és valorar les coses que, en la meva vida, han suposant l'entrada de la humanitat a dojo (la pròpia i l'aliena). I, molt abans d'avaluar o planificar, previ a tota anàlisi rigorós, és just donar un temps a l'agraïment.
En aquest context, puc dedicar un temps a anar recorrent els noms, les cares, les històries que s'han anat creuant amb la meva en el curs que acaba. I, sobretot, li dono gràcies a Déu: pel que m’han aportat, pel que m’han ensenyat, pel que he compartit, pel que he buscat, pel que he trobat i el que encara segueix pendent; pels somnis i per les presències; per les paraules dites i els silencis acompanyats; pels noms de la meva vida i les seves històries. I sento que, en el meu descans, també aquestes històries "reposen" amb mi.
www.pastoralsj.org
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies