Un dia un noi de tretze anys passejava per la platja amb la seva mare.
Hi va haver un moment en què la va mirar amb insistència i li va preguntar:
- Mare, què puc fer per conservar un amic que he tingut molta sort de trobar?
La mare va pensar uns moments, es va inclinar i va recollir sorra amb les seves dues mans. Amb els dos palmells oberts cap amunt, va prémer una d'elles amb força. La sorra es va escapar entre els dits. I com més premia el puny, més sorra s'escapava. En canvi, l'altra mà romania ben oberta: allà es va quedar intacta la sorra que havia recollit.
El noi va observar meravellat l'exemple de la mare entenent que, només amb obertura i llibertat, es pot mantenir una amistat, i que el fet d'intentar retenir-la o tancar-la, significava perdre-la.
Conte del llibre “Aplícate el cuento”, relatos de ecología emocional de Jaume Soler y Mercè Conangla
Mans obertes
Ens col·loquem en una posició de relaxació, asseguts de manera que puguem col·locar les nostres mans esteses cap endavant i amb els palmells cap amunt. Un cop així, l'exercici consistirà en tensar les mans en forma de puny durant uns cinc segons i relaxar-les deixant els palmells oberts. Repetirem aquest exercici diverses vegades interioritzant que és un gest per expressar la capacitat de permetre.
BI. Josean Manzanos.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies