Tots dos treballen a Salvament Marítim, l’entitat pública del ministeri de Foment a través de Sasemar, que disposa de més de 1.500 treballadors i tota una flota de bucs, helicòpters i remolcadors per donar resposta a totes les emergències que puguin sorgir. El Toni i el Manuel són mariners, necessiten ulleres per mirar el mòbil i no estan acostumats que ningú s’interessi per la seva feina. [...] “El pitjor és que fa vint anys que rescatem persones de l’aigua i sempre hem sigut invisibles. Ara que no ho som, se’ns ataca i se’ns enfonsa. És dur que se’ns acusi de tràfic de persones o de guanyar diners amb rescats”, lamenta. I afegeix que la tensió la viuen de prop: “Al barri em pregunten per què porto més negres, em diuen que punxi les barques, que els tiri per la borda. És la batalla diària que lliurem amb el nostre entorn”. El Toni explica els salts des dels ferris, dels quals ha recollit fins a 11 nens un mateix dia que intenten arribar nedant a la platja: “Van en calçotets, untats de greix i amb una bosseta de plàstic”.
Asseguts al bar Escondite d’Almeria, el Manuel i el Toni desgranen les emocions del que veuen cada dia. Malgrat les circulars, els treballadors que afronten rescats i morts de migrants a les pasteres -com les de, com a mínim, 12 persones que recentment hi ha hagut a Cadis- reivindiquen poder parlar sense comandaments militars que els expliquin com han de fer el que saben fer millor: salvar vides.
Notícia sencera
La relació amb els migrants posa sobre la taula dues actituds que s'enfronten: hostilitat i hospitalitat. Nosaltres rebutgem de ple l’hostilitat i ens preocupa com podem fer que el nostre barri, centre educatiu, comunitat, associació, etc. sigui un lloc presidit per l’hospitalitat. T’atreveixes a donar alguna idea?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies