Un dia el meu mestre, que em va veure donant excuses després d'una explosió d'ira, em va portar a la sala i em va donar un full de paper llis i em va dir: –Arruga’l! Sorprès, vaig obeir i vaig fer una boleta amb ell.
–Ara, -va tornar a dir-me,– deixa’l com estava abans.
Per descomptat que no vaig poder deixar-lo com estava, per més que vaig intentar-ho, el paper va quedar ple de plecs i arrugues.
–El cor de les persones, –em va dir el mestre, –és com aquest paper ... La impressió que en elles deixes, serà tan difícil d'esborrar com aquestes arrugues i aquests plecs.
Així vaig aprendre a ser més comprensiu i més pacient; quan sento ganes d'esclatar, recordo aquest paper arrugat.
La impressió que deixem en els altres és impossible d'esborrar, més quan fem mal amb les nostres reaccions o les nostres paraules. Després volem esmenar l'error però ja és tard. Algú va dir una vegada: "Parla quan les teves paraules siguin tan suaus com el silenci". Per impuls no ens controlem i sense pensar llancem a la cara de l'altre paraules plenes d'odi i rancor, i després, quan pensem en això, ens penedim. Però no podem fer marxa enrere, no podem esborrar el que ha quedat gravat. Si sabem que alguna cosa farà mal, si per un instant imaginéssim com podríem sentir-nos nosaltres si algú ens parlés o actués així ... ho faríem?
per mi una de les coses que em va marcar la vida va ser quan van neixer els meus germans petits
ResponEliminaLes experiències del dia a dia afecten a la nostra manera de ser.
ResponEliminaSovint, com a nem acumulant estímuls durant el dia, al final treiem tot el que hem acumulat amb la persona que menys s'ho mereix: és condició humana però hem de minimitzar-lo
Les reds socials fan que llençem odi i rencor a altres persones.
ResponEliminaTotes les coses dolentes que ens passen per el dia després li treiem totes aquestes coses dolentes amb odi a la persona que no ha fet res.
Per mi unes de les coses que em marca mès a la meva vida són els meus avi i la meva avia perque m'han ajudat molt al llarg d'aquest temps i encara segueixen ajudant'me i volen el millor de mi, encara que el meu avi tingui un mal geni.
ResponEliminaPer mi una de les coses que em marca en la vida va ser la separació dels meus pares ja fa anys. Pot ser que no pero amb els anys segueix afectant.
ResponEliminaEs veritat, sempre la pago amb persones com per exemple la meva mare o algún amic meu que no té culpa, però es tanta la ràbia que porto que amb la primera cosa que em diguin que no m'agradi o el que sigui doncs m'enfado.
ResponEliminaPer mí dos coses que em marquen a la meva vida són el meu germà, i per la meva manera de ser com el meu avi, ell m'ha enseñat que sóc molt afortunat amb el que tinc i que sempre he de ser una bona persona.
ResponEliminaM'agradaria canviar per no fer males accions amb persones que no han fet res per culpa meva però encara així les persones no ho podem evitar, però gracies a familiars que tinc cada vegada soc una mica millor.
ResponEliminami experencia me marco cando nacio mi hermano el petit.
ResponEliminaLa veritat es que quan estic angoïxat de tot, una mica estressat de els entrenos, cole... quna algu de casa em pregunta si estic bé o com ha anat ho pago amb ell, tot el estres ho trec fora amb la persona no indicada moltes vegades...
ResponEliminaPer a mi unes de les persones que més m'ha marcat la vida són la meva mare i el meu pare, perquè quan hem sento malament o bé sempre están amb mi i són les persones que han fet més coses importants per la meva vida.
ResponEliminaLa meva àvia, va ser la que em va marcar moltíssim. Després de la seva mort, no he pogut ser la mateixa.
ResponEliminaEl que vivim dia dia ens afecta ja sigui per bé o malament, i al final quan arribem a casa expulsem tota la rabia de dins a la persona que més amem i no ens adonem conta del que fem
ResponEliminaCada cop ens anem donant compte, de les vegades en que la ràbia surt fora, per això sovint millorem cada dia amb una mica de paciència i a la vegada una mica de nosaltres mateixos.
ResponEliminaPer a mi el que més m'ha marcat, ha sigut la meva mare, sempre que vaig a fer alguna acció que no és correcte penso en que pensaria ella i en que em diria. Si se que aquesta acció a la meva mare no l'agradaria simplement no ho faig però també hem de equivocar-nos i aprendre dels nostres errors.
ResponEliminaUn famliar va morir quan tenia set anys i sento que encara està amb mi .
ResponEliminaLa mort de la meva àvia i del meu tiet han marcat la meva vida, en aquell moment la meva personalitat va canviar bruscament. Sempre els tindré al meu costat <3
ResponEliminaMoltes tardes, quan arrivo del col·legi, fart de tot per qualsevol motiu, normalment està la meva mare a casa i em sol preguntar cm m'anat el dia, si hi han molts deures, etc.
ResponEliminaJo, que he arribat a casa enfadat per algún conflicte que ha passat al col·legi, males notes o molts deures i examens, contesto de mala gana a la meva mare, encará que no ha fet res dolent, i aixó m'avergonya.
Per a mi una de les persones que mes m'ha marcat la vida es la meva mare, per tot el que ha fet per mi, per sempre estar amb mi i sobretot per els consells i paraules que hem quedaran grabades sempre a la meva memoria i cor.
ResponElimina