PENSEM-HI: Pa lliurat

Pa lliurat

Després prengué el pa, digué l'acció de gràcies, el partí i els el donà tot dient:

--Això és el meu cos, entregat per vosaltres. Feu això, que és el meu memorial. Llc 22,19

Hi ha quatre verbs, al darrer sopar amb els seus amics, que descriuen la manera com Jesús procedeix per estimar i servir als seus. Aquests verbs són: prendre, donar gràcies, partir i repartir.

Prendre és tenir la llibertat interior de poder disposar de les coses sense apoderar-se’n, ni que elles s’apoderin de tu. Prendre és fa demanant permís a allò altre,  per a crear junts el que és més que la suma de tots dos. Així, va prendre el pa Jesús.

Donar gràcies a Déu és reconèixer aquell qui t’ha donat els sentits per percebre, el cor per estimar i la raó per entendre que mai seràs sol. A Déu el reconeixes i l’estimes en tot allò que et posa a l’abast. Beneint alçava la copa Jesús.

Partir és descobrir que al voltant teu hi ha altres que no gaudeixen del que és a les teves mans. I quan ho veus no pots fer altra cosa que posar en acte el que sents. En partir-ho acceptes el risc de tenir-ne menys per tu, però estàs convençut que l’essencial no s’esmicola quan es parteix per amor. Més aviat es multiplica. Així s’oferia Jesús.

Finalment, repartir és acostar-se a l’altre per donar-li el que t’ha arribat i vols que sigui de tots. Repartir és fer personal l’obsequi, retornant a l’altre la dignitat, potser qüestionada. Així va estimar Jesús.

Si vols configurar-te al seu estil  prova el bé que et farà procedir així: prendre, donar gràcies, partir i repartir.     Adap. David Guindulain @pregaria.cat