RELATS: L’Anacoreta i l’elefant

L’Anacoreta i l’elefant

"El circ havia arribat a la ciutat i això es notava en els nens. L’Anacoreta i el seu jove seguidor van anar a passejar-se entre les casetes ja que un dels equilibristes era un bon amic de l'ancià. L’Anacoreta es va parar davant els elefants. Aquests grans animals estaven lligats amb una cadena al voltant d'una pota, unida a una petita estaca clavada a terra.

- Com és que no s'escapen si amb una simple estirada farien saltar l'estaca? - va preguntar el jove seguidor.

L’Anacoreta va somriure i va respondre:

- Un conte de Ceilan ho explica. Estan tan acostumats a estar lligats a barres de ferro ben subjectes, que ja no intenten alliberar-se, creuen que no ho aconseguiran.

Després va mirar als ulls del seu jove seguidor i va concloure:

- El mateix ens passa a nosaltres. Les coses que ens impedeixen alliberar-nos i avançar en el nostre camí espiritual són tan lleugeres com l'estaca que subjecta a l'elefant. Un petit fil ens immobilitza i no intentem lluitar de veritat. Creiem que no ho aconseguirem, que és un camí impossible. El problema és, que ni tan sols intentem començar a caminar.

I van seguir passejant entre les roulottes i camions del Circ ... "

Anem pel món lligats a centenars d'estaques que ens treuen llibertat ... condicionats pel record d'un «no puc» ... La teva única manera de canviar, és intentar-ho de nou posant en l'intent tot el cor...