El fil
Un fil en el meu vestit nou! Anava tan orgullós del meu aspecte, amb el meu vestit impecable i tot ben combinat. Els altres es paraven i em saludaven amb respecte. Fins que em vaig adonar que un fil sortia de la solapa de la meva jaqueta. Un fil retreia l'elegància del meu vestit. Vaig estirar d'ell i, en comptes de trencar-se, va desfer-se tota la costura... Vaig estirar més fort i el vestit sencer va desaparèixer fet un cabdell. "Quina vergonya", vaig pensar, "ara tots em veuran nu". Vaig córrer a amagar-me, però, de sobte, davant d'un mirall, vaig descobrir que sota la meva disfressa, qui hi havia era jo.
Moltes vegades el nostre cor és com un cabdell de llana o de fil. En principi està unit, sembla perfecte, fort perquè està cabdellat. Però de vegades es desfà, es tallen els fils, s'esfilagarsa amb les nostres actituds egoistes i amb els nostres errors.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies