És curiós com certa inèrcia a l'hora de consumir ens porta a acceptar les condicions més insospitades: comissions inacceptables, exigència de targetes quan l'usuari no les demana per treure diners, trucades al número personal per oferir un canvi de companyia, l'ús de les teves dades pròpies per voler entrar en una xarxa a relacionar-te amb altres... I ja ningú pot viure sense dades o wifi, senzillament no és possible. La nostra obediència a les multinacionals és gairebé un vot solemne.
En canvi, consumir és una de les poques armes que tenim els ciutadans. Podem boicotejar un producte o empresa si no estem d'acord amb les seves activitats o principis. El rentat d'imatge que les mateixes companyies es fan és multimilionari, però avui dia sí sabem alguna cosa del que passa: un mar de plàstic enmig de l'oceà, unes mines de coltan sense regulació a l'empara de mercenaris, unes fàbriques sense condicions dignes per a seus treballadors, intermediaris que cobren més del que han de fer... Per això, consumir és un acte de construcció d'una societat concreta. Fem que valgui la pena.
Pren el que necessitis. Ni més ni menys. Escull el que és veritablement necessari. Atent al que tries, el teu criteri serà l'estil de la societat de demà.
Adap @pastoralsj
Deuriem deixar de comprar a algunes marques on els treballadors no se senten còmodes o simplement son ilegals, sent nens els que treballen a certes empreses. Si volem un futur sense injusticies i amb pau hem d'assegurar-nos que no només nosaltres l'obtenim.
ResponEliminaLaia Torrellas Sant Gabriel Bcn 2nA