A contrallum: Futur?

Ampliar la imatge i comentar-la amb el text

https://www.lavanguardia.com/files/og_thumbnail/uploads/2019/03/15/5fa51f3b10b70.jpeg

Estem cridats a l'esforç comú, a la cura mútua, a alimentar una esperança que sembla que ens han robat, però amb la qual podem caminar, sense estalviar-nos disgustos. Sense aturar-nos, confiats en el somni d'un món més just i igualitari, on les oportunitats siguin dret i no regal i on la relació guanyi terreny a la tirania del jo. On puguem formular un futur en segona persona del plural, sabent que només volem avançar si ho fem tots junts, sense deixar ningú enrere. Garantint que tots puguem donar el següent pas.

Em fa por perdre el que vull, espanta el futur. Les meves pors poden paralitzar-me, de vegades fan que digui coses o que calli. Des de les meves pors la tàctica és no perdre, però intueixo, Senyor, que la trobada amb tu convida al risc que dóna la vida, a no guardar aquests talents que m'has donat.