Ens passem la vida fent judicis. Només cal que ens passegem per internet o per certes cadenes de televisió. La paraula “presumpte” ha desaparegut del nostre vocabulari. Per nosaltres tots són culpables. No es tracta d'acceptar-ho i excusar-ho tot. Però una cosa són els fets, que objectivament són bons o dolents, i una altra la persona que els fa; motius, les circumstàncies que l'han portat a actuar així. Som benèvols amb nosaltres. De seguida trobem excuses pels nostres fets. Per què no fem el mateix amb els altres? Coneixem prou l'altre per jutjar-lo?
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Sigueu misericordiosos com ho és el vostre Pare. No judiqueu, i no sereu judicats; no condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu perdonats. Doneu, i us donaran: us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar. Tal com mesureu sereu mesurats». Lc 6,36-38
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies