Hem d'aprendre a tancar processos per fer passos a nous projectes, nous reptes que ens obrin al futur. Quan comprenem que acomiadar-se és tan sols donar-nos temps i espai per sentir tot allò viscut, experimentat i compartit, acceptem que tot té el seu temps i el seu moment. Dir adeu suposa agrair tot el que hem rebut i fer un pas endavant, cap al que és nou. Però la por a allò desconegut ens fa que, inconscientment, els nostres adeus siguin amb la boca petiteta, perquè ens costa assumir que tot a la vida és efímer i que, o es transforma, millora o canvia de manera natural, o es converteix en un veritable drama.
El problema és que ningú ens ha ensenyat a dir adeu, cosa que fem repetidament al llarg de la vida perquè estem en un canvi incessant. Acomiadar-se és part de la vida quotidiana i com més aviat aprenguem a fer-ho amb normalitat molt millor ens anirà i més avançarem cap a les nostres metes. Viure és créixer i per créixer cal tancar etapes i començar-ne d'altres per molta por i incertesa que ens generi.
Agraeix avui tot allò que al llarg del curs has rebut, après, estimat, viscut i compartit. Sé conscient que, gràcies a aquest comiat, avui ets allò que ets.
BONES VACANCES A TOTS I TOTES
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies