La compassió és la pena que ens provoca la desgràcia dels altres.
A què ens motiva la compassió?
Ens motiva a ajudar qui està patint. Pot ser un parent o desconegut. Això ens desperta el desig d'abraçar-lo per alleujar la tristesa. Si un ésser estimat ho passa malament i no l'ajudem, és molt probable que entrem al territori del remordiment
«Hi ha dues classes de compassió. Una, la feble i sentimental, no és més que impaciència del cor per lliurar-se com més aviat millor de l'enutjosa commoció que es pateix davant la desgràcia aliena, aquesta compassió no és compassió, és tan sols apartar instintivament el dolor aliè del propi esperit. L'altra, l'única que compta... la compassió no sentimental, però creativa, sap què vol i està decidida a resistir, pacient i sofrint, fins a les últimes forces i fins i tot més enllà. Només quan s'arriba fins al final, fins al final i amarg final, només quan es té la gran paciència, es pot ajudar les persones. Només quan un s'ha sacrificat en fer-ho, només llavors».
Stefan Zweig (La impaciència del cor)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies