Intuïcions: Viure i mirar la mort sense por

Amb les festivitats de Tots Sants i difunts, hem entrat en el cor de la tardor, un moment per a la reflexió asserenada, el recolliment i la calma. 

L’escurçament del dia i l’arribada del fred afavoreixen el recolliment, la calma, la meditació i en aquest marc de pausa arriba el moment de recordar els difunts, els sants i els morts. La pau tardoral que oscil·la entre la grisor dels dies de pluja i la lluminositat d’alguns migdies és un bon moment per a la reflexió asserenada, per a la lectura reposada i per a la caminada tranquil·la.

La natura ens condueix cap aquest temps interior mentre l’exterior reposa, s’escurça la llum, el fred es fa present, plovisqueja o el vent ens sacseja. Per tant, podem sentir que és arribat el temps de mirar endins i de tenir present que per tal que tot torni a brostar cal que les llavors estiguin colgades i que el terra s’assaoni d’humitats. El ritme de la natura potser ens convida a despendre’ns del sobrer i acostar-nos a l’essencialitat interior.

Els canvis estacionals i el ritme de la natura són els nostres aliats: hi ha un temps per néixer, per créixer, per madurar i per abandonar aquest món. Si ens compassem amb els ritmes naturals podem retrobar el nostre estat vital. Tot té un ritme, un cicle, una transformació constant. Ancorar-se en la natura permet endinsar-se en la darrera realitat que, per als creients, és Déu.

@catalunyareligio.cat