Cada vegada dediquem menys temps a cuinar a les llars, cosa que explica l'auge en els darrers anys dels serveis de food delivery, el consum dels quals s'ha incrementat un 55% en els darrers 5 anys. Aquest model de negoci contribueix a l'expansió del menjar brossa, caracteritzat sovint per un alt consum de carn i aliments processats. També promou la precarietat laboral, tal com denuncien els col·lectius de riders, i fomenta la pèrdua d'enllaços: menjar sol, a qualsevol hora, davant de l'ordinador, són pràctiques cada cop més freqüents.
El repartiment de menjar a domicili també contribueix a la crisi ecològica i climàtica, per l'elevada ocupació de combustibles fòssils que impliquen els desplaçaments i la quantitat inassumible de residus plàstics que generen els envasos. És a dir, aquest model va en contra del que necessitem: una alimentació sana, que recuperi les relacions de proximitat i amb una petjada mínima de carboni.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies