Quina sort que, just quan el món ens estreny, podem llançar-nos als braços d'aquells amics que hi són sempre. Quina sort que, quan estem inestables, podem comptar amb aquesta ajuda que escolta, recolza i acompanya.
Tot i que potser, no es tracta de tenir sort, sinó de cuidar. És que quan comencem una amistat o una relació signem una mena de contracte imaginari o no escrit en què optem per estar “quan el món estreny”.
En aquest contracte vénen escrites coses com una abraçada que duri per sempre o minuts que seran llegats per a tota la vida.
Tant de bo siguem capaços de ser conscients de com som d'afortunats tenint amistats que estrenyen quan més cal.
Sempre haura un amic per cuan estiguis malament.
ResponEliminaSi estàs malament pensa en les teves amistats per que sempre tendràs alguna persona amb la que confiar
ResponEliminaEls amics de veritat son els que t'ajuden en tot, tant en les coses dolentes com a les bones.
ResponElimina