Quin dilema!: Mòbils robats

Dilema d'avui

L'Inés m'explica que vindran a la sortida de classe uns nois d'un altre barri que venen molt barats uns mòbils molt xulos. Jo sospito que són robats.

Possibles respostes

1. Per què no? Si no els compro jo, ho farà un altre.
2. Si hi van els meus amics, m'hi apunto encara que només sigui a mirar.
3. No hi vaig, penso en la persona a qui han robat el mòbil, no estarà gaire content…
4. No hi vaig. Si no hi hagués mercat per als objectes robats, no hi hauria robatoris.
5. No participaré en aquest “joc” que malmet molta gent: persones, comerciants, empreses...

Comprovem resultats

1. Mesures les coses segons el teu interès i aleshores les justifiques, i això moralment no és gaire acceptable, només respon a un segon nivell d'individualisme que cal superar.
2. Depens dels teus amics, de les seves expectatives, de la necessitat de complir el que mani la integració al grup i ets presa fàcil de la pressió de grup. Has de deixar sortir les teves pròpies idees i emocions, la teva valoració i el teu criteri.
3. Bé, bé, no és mal pensament aquest. Has introduït l'altre a la teva resposta, el que està sent perjudicat. I al final l'altre també ets tu. Però denota que estàs madurant.
4. Aquesta reflexió i decisió es pren perquè tens en compte molta gent, tota la que al final pot afectar també la teva decisió individual, encara que no et sembli important. Moralment és un nivell força alt.
5. Sí, tots tenen Drets que han estat vulnerats i participar en aquesta situació contribueix a aquesta injustícia. Moralment et sents afectat i entens que qui compra també té una responsabilitat i l'acceptes. Senzillament, tot això diu que està malament. Fantàstic!