Relats del món: El mirall del cofre

Fa molts anys, més de mil, a la tornada d'un viatge de negocis, un home va comprar a la ciutat un mirall, objecte que fins aleshores mai no havia vist. Però precisament aquesta ignorància el va fer sentir una gran atracció i interès pel mirall, ja que va creure reconèixer-hi la cara del seu pare. Per tal de conservar la meravella i, sense dir res a la seva dona, en arribar a casa va guardar el mirall en un cofre que tenien a les golfes. De tant en tant, quan se sentia trist i solitari, anava a veure el seu “pare”. Però la seva dona el trobava molt afectat cada vegada que el veia tornar de les golfes així que, un dia, es va dedicar a espiar el seu marit i va comprovar que hi havia alguna cosa al cofre i que es quedava molt de temps mirant dins seu.
Quan el marit se'n va anar a treballar, la dona va obrir el cofre i va veure-hi una dona els trets de la qual li resultaven familiars, però no aconseguia saber de qui es tractava. D'aquí va sorgir una gran baralla matrimonial, ja que la dona deia que dins del cofre hi havia una dona i el marit assegurava que hi havia el seu pare.
En aquell moment, va passar per allà un savi monjo i, en veure'ls discutir, va voler ajudar-los a tornar la pau a casa seva. Els esposos li van explicar el dilema i el van convidar a pujar a les golfes i mirar dins el cofre. Així ho va fer el monjo i, davant la sorpresa del matrimoni, els va assegurar que al fons del cofre qui realment reposava era un monjo.

Conte procedent de la Xina

Quin és el significat d'aquesta història? Els protagonistes del conte no es reconeixen quan es miren al mirall. Per què?

Si tens l'oportunitat, avui mira't en un mirall i pregunta't: Què veig? Una cara familiar, potser alguna cicatriu que conec bé. Un cos, al què estic acostumat. Força. Cansaments. Història. Recordo el nen que vaig ser. Intueixo que algun dia no tindré la força i la vitalitat d'ara. Però ara n'hi ha tant per viure… Veig oportunitats. Veig projectes. Veig, als meus ulls, la brillantor dels somnis que només jo conec. Veig també el reflex dels altres que formen part de la meva vida. I, si miro bé, potser soc capaç de descobrir un centelleig diví (doncs tu, Déu, bategues dins meu)