El Nadal passat els Reis Mags van portar als meus fills una polsera electrònica que a més de l'hora, marca el ritme cardíac, les hores de son i els passos. Cada dia, en ficar-se al llit, els agrada veure quants passos ha fet cada un i, per descomptat, descobrir qui guanya.
Aquesta setmana, en uns d'aquells moments, m'ha fet pensar que potser podem saber la quantitat de passos que fem cada dia però, potser ens faltaria saber quins tipus de passos estem fent. I és que al llarg del dia, fem passos ferms que ajuden a unir, passos que reconcilien, passos que generen vida, passos que busquen el bé dels altres... i altres vegades passos més febles, que divideixen, que generen distància i desconfiança, que només busquen el propi bé...
I, igual que fer molts passos millora la nostra salut, fer passos pels altres és bo per a la nostra salut mental, perquè donant-nos és on trobem aquest sentit de vida que ens fa viure feliços. Per això al final del dia és un bon exercici explicar els passos que hem fet però, també descobrir si aquests passos són pels “altres”, són de Vida, són d'Evangeli.
Endavant!
Agus Couto Picos
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies