Hi ha coses que no ens costa de fer, que les fem fàcils i perdem la noció del temps quan les fem. Hi ha coses que no formen part del servei a la causa, del que és degut o del que és obligat, per molt important que això sigui, és clar. Estem obligats a fer també allò que ens agrada i ens surt de dins… Conrear el talent, poc o molt, és un deure que el món mereix de nosaltres i que no li podem negar. El talent és allò que ens fa posar capacitats diferents al servei del bé comú. I sovint comporta, no sols un virtuosisme innat, sinó també esforç, dedicació, aprenentatge i temps per sobresortir i assolir l'excel·lència.
Jesús ho explica a la paràbola dels talents, l'important no és la quantitat absoluta, sinó la quantitat relativa. No és important si en donem 30, 60 o 100, mentre donem el 100% del que podem donar. Qui en té més que doni més, i qui en té menys que en doni menys, però tant l'un com l'altre que donin tot el que tenen. Això és el talent.
@pastoralsj
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies