Un home està passejant tranquil·lament quan, de cop i volta, cau en un forat. És tan profund i les parets són tan inclinades que no en pot sortir. Adolorit i aclaparat, l'home no sap què fer.
Aleshores, passa un metge i, en veure'l, l'home crida des del fons del forat «Doctor! Ajudeu-me!». El metge li diu “oi tant”, omple una recepta, la llança pel forat i segueix endavant satisfet per haver proporcionat la seva ajuda a aquell pobre home.
Poc després, un sacerdot passa pel mateix lloc i l'home crida aquesta vegada «Pare, sóc aquí a baix, al forat. Em pot ajudar?». El sacerdot li diu “Per descomptat”, escriu una oració, la llença pel forat i segueix endavant despreocupat.
Casualment, una amiga d'aquell home també passa a prop i aquest, des del més profund del forat, exclama “Eh! Sóc jo, em pots ajudar?». Aleshores, l'amiga, sense dir res, salta al forat. El nostre home exclama “Estàs ximple? Per què ho has fet? Ara tots dos som aquí a dins!» i l'amiga respon «Sí, però jo ja he estat abans i sé la manera de sortir"
Quin creieu que és el missatge d'aquesta història?
Potser si fóssim capaços més sovint de posar-nos al lloc dels altres. Si fóssim honestos per reconèixer-nos en la fragilitat tan compartida, i si fóssim humans per cuidar-nos just quan ens veiem més vulnerables, la nostra societat podria ser una mica diferent, i millor.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies