Intuïcions: Ser dona i no morir en l'intent

La situació de manca de drets i desigualtat de les dones iranianes és comunament coneguda, algunes d'aquestes lleis que fomenten aquesta desigualtat es van produir durant la revolució islàmica. Es poden veure molts exemples a la vida quotidiana. A nivell d'institucions gairebé no han accedit a llocs públics i a les universitats s'intenta restringir la seva entrada a carreres científiques. Quan són alliberades per part de la policia de la moral perquè no van vestides segons la norma, han de ser recollides dels centres per un home. Alhora necessiten el permís d'un home per sortir de l'Iran, casar-se o acceptar una feina. En qüestions d'herències les dones reben considerablement menys i abans ni tan sols hi tenien dret. Fins fa pocs anys no podien transmetre la nacionalitat als seus fills, anar amb bicicleta o anar amb moto. L'edat de matrimoni és cada vegada més gran, sobretot a les zones urbanes, però l'edat mínima per al matrimoni en dones és als 13 anys. 

Sí, això està passant avui al nostre planeta Terra. Ens separen 8 hores d'avió, però ens sembla un altre món i prenem distància perquè no ens afecti gaire. Aquesta setmana celebrarem un dia especial que no sembla fer justícia a totes ni a tots els països. Tinguem-ho present i siguem capaços de preguntar-nos pels drets de les que no tenen ni els drets més bàsics.