Sembla que per saltar de goig t'ha de tocar un milió d'euros, una loteria o un viatge... O has d'aconseguir bones notes, o potser et conformes que el teu equip de l'ànima obtingui un triomf impressionant i et posis molt content/a... També pots gaudir molt quan hi ha festa i gatzara.
Però, de debò no hi ha motius més quotidians per a l'alegria? No és important aturar-me a mirar la meva vida amb gratitud? Potser una clau d'aquest temps de Pasqua pot ser reconèixer tot el bé que he rebut… Família, amics, amor (no sempre fàcil, però qui va dir que ho fos?), talents, defectes –que afortunadament em fan humà i vulnerable–; històries –en les què he après tant–; treballs i descansos, projectes –tot i que no sempre hagin sortit bé–; tendresa –de vegades–; somnis, un sostre i un plat calent cada dia –que tants voldrien–; dubtes i certeses… Per tot això, Gràcies.
Quines són les meves riqueses? Les faig presents a poc a poc i dono gràcies per elles.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies