Sentim desànim quan ens falta l'alè per seguir endavant; quan comencem a notar cansament i el que tenim entre mans ja no ens sembla tan fàcil.
Imagina que ets en un bosc i vols tornar a casa. Emprens un camí i no és l'adequat. Tornes al punt de partida. Cerques una altra ruta. Tampoc és aquesta. Insisteixes. Tornes a equivocar-te. Al quart intent, perceps que les teves forces fallen, et desanimes. Això és el desànim”.
A mesura que el desànim s'acosta, la nostra meta s'allunya. En lloc de cedir al desànim, pren la iniciativa. Perquè tens somnis, desitjos, inquietuds. Perquè creus en aquell/a que et convida a intentar-ho. Escomet projectes. Comparteix ideals. Abraça i deixa't abraçar.
Em vencen de vegades el desànim, el cansament, la rendició? Em pot de vegades la manca de resultats, la sensació de fracàs?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies