Gràcies pel passat. He crescut envoltat de persones que m'han donat tot el seu amor. Si avui puc dir que sóc capaç d'estimar és perquè elles m'han ensenyat. Algunes de les més importants ja no hi són, i encara que les trobo molt a faltar i m'encantaria poder tenir amb elles totes les converses pendents que he anat guardant a mesura que la vida s'ha anat obrint pas.
Gràcies pel present. Tinc cada dia un plat a taula i una família amb la qual asseure'm-hi. Tinc una agenda plena de persones que sé que no dubten a dir sí davant de qualsevol contratemps, davant de qualsevol urgència, davant de qualsevol projecte, per inversemblant que sigui. Tinc la possibilitat d'estudiar i amb qui estar en aquelles hores que de vegades es fan interminables.
Gràcies pel futur. Encara que no sàpiga què hi hagi per davant. Encara que sigui cada dia més conscient de les meva poca traça. Encara que es desdibuixi l'horitzó a estones. Encara que de tant en tant no m'agradi i no estigui d'acord amb allò que veig. Encara que la impaciència em jugui males passades. Encara que no me'n surti gaire de traduir la paraula «confiar».
Gràcies
adap. pastoralsj
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies