EMOCIONARI: Redireccionant

Bon dia!

Fa uns anys vaig anar de viatge a Tenerife per visitar la meva família. Un cop l'avió va aterrar, vam anar a buscar un cotxe de lloguer per poder-nos moure per l'illa i visitar altres llocs. El cotxe que ens van donar disposava de GPS, tot un luxe tenint en compte que els mòbils d'abans no funcionaven com els d'ara... Tot anava bé fins que en una d'aquestes escapades el GPS del cotxe es va tornar boig i enmig d'una ciutat insistia a fer-me girar per un carrer en sentit contrari. Em vaig sentir molt impotent i perdut, recordo posar-me nerviós per no saber què fer ni on anar i enfadar-me molt amb el GPS que insistia una vegada i una altra en anar per aquell carrer. Tranquils, tot va acabar bé.✌

D'altra banda, fa poc vaig agafar el cotxe per anar a casa d'uns amics. De camí, em vaig passar la sortida de l'autopista i el GPS no es va enfadar amb mi, sinó que simplement va buscar una altra ruta i així ho hauria fet infinitament.

Potser vosaltres també heu viscut alguna d'aquestes situacions o similars. La meva pregunta a tot això és si podríem ser una mica més com el GPS que, per molt que t'equivoquis, sempre busca un nou camí. No et retreu el gir que no has fet, ni t'insulta, ni s'enfada, ni deixa de parlar-te... T'imagines? Potser la primera vegada seria divertit però en segons quins moments...

En fi, no sé tu, però a mi m'agradaria poder tenir moltes vegades la paciència d'un GPS, que respon amb amabilitat, buscant solucions davant l'error. I encara afegiria una cosa més que un GPS no té: una mirada d'amor cap al qui ha errat.

Tant de bo puguem trobar aquest equilibri per romandre pacients en l'amor davant qualsevol adversitat, sobretot quan ve provocada per una altra persona.

Que tinguis un bon dia.