EMOCIONARI: Pelegrinatge

Bon dia!

Saps què? Vull explicar-te una cosa que vaig viure durant la nit i matinada del passat divendres. Sí, una d'aquelles llaargues nits acompanyat de moltes persones que no coneixes de res encara que al fons esteu allà per un mateix objectiu: que arribi el matí i hagi servit per a alguna cosa bona. I tot i que al matí les cares de totes aquestes persones (jo inclòs) eren tot un quadre, puc dir que ho tornaria a fer. I no, no estic parlant de cap discoteca, ni de cap festa. L'experiència de què et parlo és la que vaig poder compartir amb 400 persones més, inclosos 62 alumnes i professors Gabrielistes, que van participar en aquest pelegrinatge nocturn fins arribar al Monestir de la Mare de Déu de Montserrat. Van ser uns 25 quilòmetres per muntanya en què vaig poder ser testimoni d'alegries, rialles, pujades i baixades infernals, rierols amb més aigua de l'habitual que creuar, turmells inflats, cansament, mal de peus i cames, plors, molt companyerisme i mil emocions més. I és que una ruta així és capaç de treure el millor i el pitjor de tu. Quan un està esgotat i pensa "ja no puc més", deixa de posar filtres i es mostra tal com és, amb les seves debilitats i les seves fortaleses, o dit d'una altra manera: mostra la seva humanitat, aquesta que de vegades ens fa vergonya mostrar pel "què diran" o com de malament sona això o allò altre.

• Alguna vegada has fet alguna ruta? T'animaries a fer-ne alguna o a repetir l'experiència?
• Què és per tu pelegrinar? Faries un pelegrinatge per algú, caminaries per algú?
• Recordes algun moment de la teva vida en què el teu cansament hagi mostrat la teva humanitat? Com et vas sentir en poder expressar el que portaves a dins sense filtres?

Pelegrinar és anar a un lloc amb un objectiu espiritual concret, en el nostre cas, saludar la Mare de Déu per oferir-li el nostre esforç, el nostre camí, les nostres alegries i les nostres penes i, sobretot, el nostre cor, aquell on resideixen els noms de les persones que estimem i per a les qui volem el seu bé. I aquí no acaba, peregrinar és donar la vida, és dedicar aquest temps als altres, és parlar, és ajudar, és compartir, és escoltar. En resum, és deixar de preocupar-te per tu per atendre al qui tens al teu costat i et necessita. En realitat, pots ser pelegrí/a al teu dia a dia, no creus?

Per cert, ha estat un plaer compartir aquest pelegrinatge amb tants nois i noies Gabrielistes, espero veure't a la propera! 😊

Que tinguis un bon dia.