Bon dia!
A les portes de la Setmana Santa, iniciem l'últim capítol d'aquest Especial Quaresma. Aquest diumenge serà Diumenge de Rams, dia que es recorda l'entrada de Jesús a Jerusalem, ciutat on trobarà la mort. Per això l'evangeli que es llegirà és força llarg, ja que es llegeix el relat de la Passió i mort de Jesús. Així que avui no llegirem l'evangeli, només m'aturaré en 3 de les frases que dirà Jesús a la creu que em semblen força curioses.
Abans de començar, et poso en context. Jesús havia estat traït per un dels seus deixebles més propers, algú en qui confiava; havia estat negat per Pere, a qui confiaria la seva obra, el primer Papa!; havia estat capturat, empresonat, humiliat, arrestat i condemnat en un judici injust, a morir a la creu, un càstig reservat als pitjors malfactors de l'època. I és allà, clavat a la creu, quan Jesús mira els soldats que l'han clavat allà mentre se n'estan mofant i li diu al seu Pare:
«Perdona'ls perquè no saben què fan» (Lc 23, 34).
Vinga va! Però, com pot ser que després de ser traït i negat; després de rebre cops i burles i just a l'hora de ser clavat a la creu, la primera paraula que surti dels llavis de Jesús sigui de perdó? Doncs sí, encara que sembli increïble, el primer que suplica i implora és compassió per als seus botxins. Abans de demanar ajuda, o aixopluc a la seva mare o als seus deixebles, abans que anar a Déu, els perdona. Fixa't, el que podem veure en aquesta frase és que Jesús, en el moment de més dolor físic, abandó afectiu i patiment racional, continua sent coherent amb la seva predicació d'estimar els enemics i perdonar fins a l'extrem amb el seu propi exemple.
En aquest context de perdó, crida l'atenció el fet que un dels dos lladres que van morir amb ell fos conscient de la injustícia que s'estava cometent amb Jesús. I no només això, sinó que tenia la certesa que en Ell hi havia alguna cosa més, una cosa que el va fer confiar tant com per reconèixer i acceptar els seus errors i per demanar-li a Jesús que se'n recordés una vegada morts. En sentir-lo, Jesús va respondre:
«Avui seràs amb mi al paradís» (Lc 23, 43).
I així va ser com aquell lladre, un absolut desconegut, culpable de delictes greus i condemnat a mort per aquests motius, es va convertir en la primera persona a entrar al cel. Però, més enllà de l'anècdota, t'adones que, en aquestes paraules, Jesús ens parla d'un Regne de felicitat plena en què ningú, per molt immoral que hagi estat, és oblidat per sempre? Ens apropem al desenllaç final: el cel s'ennuvola, el món s'ha quedat a les fosques; al Temple, el vel que havia d'ocultar el més sagrat, s'ha trencat per la meitat. I en aquest clima tenebrós, Jesús deixa anar les seves últimes paraules, adreçades al Pare:
«Pare, a les vostres mans encomano el meu esperit» (Lc 23, 46).
Amb aquesta frase, Jesús acaba la seva vida de la mateixa manera que la va començar, sabent que Déu no abandona mai ningú i menys en moments de patiment, angoixa i solitud. Jesús confia el seu últim alè de vida en aquest Déu i Pare. Es podria dir que es llença als braços del seu pare com si fos un nen. Jesús mor i li donen sepultura. I ara què? El món queda a les fosques, esperant que la llum torni a brillar, esperant la resurrecció de Jesús, esperant veure que la mort no té la darrera paraula i que la justícia de Déu està per sobre de la nostra.
- T'has sentit mai com el lladre a la creu, amb ganes que algú et miri sense jutjar-te i confiï en tu malgrat tot?
- En qui confies quan tot s'ensorra?
- En els moments de més dificultat o prova, hi has dirigit una paraula a Déu? Quina ha estat?
El repte d'aquesta Setmana Santa serà descobrir que aquest perdó, aquest amor incondicional, aquesta confiança i fidelitat que Jesús té amb Déu i amb tota la humanitat també són per a tu. El repte és descobrir si aquest Jesús també va anar a la creu pensant en tu, volent-te, estimant-te fins a l'extrem i desitjant que, en algun moment, li parlis com ho va fer el lladre abans de morir. I si Jesús vol compartir el seu Regne també amb tu. Com sempre, la resposta la tens tu. T'animo a descobrir-la. 😉
Que tinguis un bon dia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies