RELATS DEL MÓN: El jardí de llum

Bon dia!

Us deixo amb una adaptació d'un conte que va ser escrit per al Dia Mundial del Medi Ambient del 1992 i que diu així:

Vet aquí que una vegada hi havia un bonic jardí ple de flors, arbres, papallones i nens jugant feliços. A dalt del turó més alt, brillava una gran esfera daurada que il·luminava tot el jardí. La cuidava una dona sàvia, la Teixidora de la Natura, que teixia cada dia un drap suau amb flors i fulles per netejar-la i mantenir la seva llum ben viva.

Tot marxava bé… fins que un nou rei, anomenat “I a mi què m'importa”, va arribar al poder. Només pensava en si mateix i en col·leccionar or i joies. Va fer talar el jardí per excavar mines i construir castells. A poc a poc, la Teixidora ja no va poder trobar flors ni fulles per teixir, i l'esfera va començar a perdre la brillantor.

Amb el temps, el jardí va desaparèixer. Només quedaven l'esfera grisa al turó i la Teixidora amb la cistella buida. El Rei no va voler veure aquella imatge trista, així que va fer construir un mur ben alt de pedra sense portes ni finestres al voltant. Però l'endemà va emmalaltir greument: el seu cos es va tornar gris com l'esfera. Ningú va poder curar-lo, i va morir sense veure la primavera.

Després de la seva mort, van aparèixer petites esquerdes al mur. Una nena curiosa es va colar per una i va trobar la Teixidora. Aquesta li va explicar el que havia passat a la nena, que, commoguda per la història, plorava de tristesa. Aleshores, la Teixidora va demanar ajuda a la nena, ja que necessitava flors i plantes per poder teixir més draps amb els quals polir la gran esfera grisa. La nena va cridar a més nens i entre tots van aconseguir portar tot el que necessitava la Teixidora per fabricar aquells draps. Dia rere dia els nens i nenes portaven més materials i polien l'esfera, però de sobte... l'esfera va brillar amb tanta intensitat que va fer caure el mur i va omplir de vida i va fer florir tot aquell jardí de nou. Alegres, els nens i nenes van omplir aquell jardí de rialles i jocs. Una nova esperança havia sorgit en aquestes terres a les mans dels més petits.

• Què creieu que representa l'esfera daurada a la història? Què pot simbolitzar la pèrdua de brillantor?
• Reconeixeu algun rei o alguna reina “I a mi què m'importa”? Us sentiu identificats/des?
• Quins “murs” creieu que existeixen avui a la nostra societat o fins i tot a la nostra escola? Què podríem fer junts per obrir esquerdes per on entri la llum?

Es va commoure, va plorar per l'altra persona i pel que no va poder conèixer, va empatitzar de tal manera que no va poder dir res més que: “Soc aquí, què necessites de mi?” Digues-me, què hi ha a la teva vida que et commogui de tal manera? Quina resposta esculls davant aquest dolor: "soc aquí" o "i a mi què m'importa"?

Que tinguis un bon dia