RELATS DEL MÓN: El ratolí i la ratera

Bon dia!

Vet aquí que una vegada hi havia un petit ratolí que vivia feliç a una granja, envoltat d'altres animals. Era curiós i alegre, i gaudia observant el món des del seu amagatall a la paret de la casa del granger.

Un dia, mirant pel seu forat com de costum, va veure el granger i la seva dona desembolicant un paquet misteriós. Va pensar emocionat:

—Quina delícia deuen haver portat avui?

Però la seva emoció es va convertir en espant quan va veure el que hi havia a dins: una ratera!

—Oh, no! Això és molt perillós! —va pensar el ratolí, tremolant.

Sense perdre temps, va sortir al pati i va córrer a advertir tots els animals.

—Hi ha una ratera a la casa! Una ratera a la casa!

La gallina, que estava picant de terra, va aixecar el cap i li va dir amb indiferència:

—Em sap greu, senyor Ratolí, entenc que és un problema greu per a vostè... però no té res a veure amb mi.

Desanimat, el ratolí va anar a parlar amb el xai:

—Hi ha una ratera a la casa! Una ratera a la casa!

El xai li va respondre amb amabilitat, però sense compromís:

—Ai, ratolí... l'única cosa que puc fer és resar per tu. Molta sort!

Aleshores el ratolí va córrer fins a la vaca, i li va repetir l'advertència:

—Hi ha una ratera a la casa!

Però la vaca, amb aire tranquil, li contestà:

—Una ratera? No m'afecta. Jo no tinc perquè preocupar-me.

Trist i preocupat, el ratolí va tornar al seu amagatall, sabent que estava sol davant del perill.

Aquella mateixa nit, un fort soroll va despertar tota la casa: la ratera havia atrapat alguna cosa! L'esposa del granger, creient que havia atrapat el ratolí, va anar a veure què passava… però en la foscor no va veure que en realitat el parany havia atrapat la cua d'una cobra verinosa. La serp, furiosa, la va mossegar.

El granger va portar la seva dona a l'hospital, i hores després van tornar a casa. Però la dona no millorava i tenia molta febre. Com a bon pagès, el granger va pensar:

—Res millor per a la febre que una bona sopa.

I així, va anar al galliner… i va sacrificar la gallina.

Els dies passaven i la dona no millorava. Molts veïns van venir a visitar-la per consolar-la. Per alimentar tanta gent, el granger va matar el xai.

Lamentablement, la dona no va sobreviure. Després del funeral, el granger, necessitat de diners per cobrir les despeses, va vendre la vaca a l'escorxador.

I el petit ratolí…, l'únic que havia comprès el veritable perill des del principi, ho va veure tot en silenci, des del forat.

I vet aquí un gos i vet aquí un gat, aquest conte no ha acabat... Digues-me:

• Quina creus que és la lliçó que ens deixa aquesta història?
• Alguna vegada t'has sentit ignorat o incomprès com el ratolí?
• Has actuat mai com la resta d'animals?

Aquesta història m'ha recordat un passatge a la Bíblia que parla dels membres de l'Església —és a dir, de les persones— i de com cadascuna d'elles forma part d'un mateix cos (el de Jesús), perquè afirmar creure en Jesús significa creure que estem units els uns amb els altres com a germans d'un mateix Déu. El tema és que aquest text diu que quan un membre pateix, tots els membres pateixen amb ell. Però a l'hora de la veritat sembla que quan un problema no és “nostre”, amb facilitat l'ignorem com si això no anés amb nosaltres, oi? Però digues-me, no creus que tot aniria millor si compartíssim aquest patiment?, si intentéssim posar-nos al lloc de l'altra persona i fer alguna cosa tan simple com dedicar-li temps escoltant-la? Un gest senzill que pot marcar un abans i un després a la vida d'una altra persona, inclosa la teva. Sabent això, et deixaràs interpel·lar pel patiment de les persones que t'envolten?

Que tinguis un bon dia.