ACTIVAR SUBTÍTOLS
Bon dia!
Se t'acosta una persona desconeguda per demanar-te alguna cosa i la teva reacció instintiva seria:
- Què vol aquest o aquesta ara?
- Bua, ja hi som..., quina mandra...
- Ui, que bonic/a, oi? A veure què m'explica...
- Que bé! Segur que és una cosa molt interessant.
Al vídeo veiem com les cares passen de mostrar desconfiança, passotisme o curiositat a agraïment, alegria i somriures. Sembla que, en general, veiem les persones com un enemic potencial, un hater o algú que vol aprofitar-se de mi o riure-se'n; i resulta que, quan algú ens diu «ets valuós» o «ets increïble», el nostre cervell curtcircuita i gairebé no s'ho creu.
I jo em pregunto: deu ser que aquest curtcircuit neix ja en un mateix? Pot ser que el hater més gran del món el tinguis dins teu? Digues-me, quantes vegades et dius «valc molt», «soc únic» o «soc única»? Segurament poques. I no es tracta de ser una persona egocèntrica, sinó d'aprendre a estimar-te, en les teves perfeccions i en les teves imperfeccions. Avui et convido a escoltar la teva veu i preguntar-te: com em parlo? Digues, ho faràs? Aquesta veu depèn només de tu.
Que tinguis un bon dia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies