A PENSAR! amb: Etty Hillesum

Bon dia!

Imagina tenir poc més de vint anys, viure a Àmsterdam en plena Segona Guerra Mundial i saber que, pel simple fet de ser jueva, la teva vida i la de la teva família estan a punt de ser destruïdes. Aquesta era la realitat de l'Etty Hillesum. Una noia jove, brillant, apassionada, que va acabar sent enviada al camp de concentració d'Auschwitz, on va morir amb només 29 anys. El més al·lucinant de l'Etty és que, enmig de tot aquest horror absolut, va decidir escriure un diari. I en lloc d'omplir-lo d'odi, desesperació o queixes, el va omplir d'una recerca espiritual brutal. L'Etty va descobrir que, per molta foscor que hi hagués a fora, ningú podia apagar la llum que duia a dins. Va trobar un sentit a la vida capbussant-se en el seu propi interior, allà on el soroll de les bombes i la por no podien arribar. Per això, no és estrany que deixés escrit al seu diari:

«Dins meu hi ha un pou molt profund. I allà dins hi ha Déu».

• T'agrada la foscor? Com et fa sentir?
• Què opines sobre la frase? Sents aquest pou dins teu?
• Has experimentat alguna vegada que alguna cosa, o algú, et torna a encendre la guspira just quan semblava totalment apagada?

Segons l'Etty, en aquest pou profund hi habita Déu, però, com que és tan profund, moltes vegades ens resulta molt difícil veure'l. La seva presència i la seva veu poden semblar apagades, silenciades per la foscor d'aquest mateix pou o per les coses que ens passen. En realitat, això s'assembla molt al que van viure els deixebles de Jesús durant el dia de la Pentecosta, el dia en què van rebre l'Esperit Sant i van passar d'estar amagats a anar pel món a parlar de tot el que havien vist i sentit sobre Jesús.

Per intentar entendre una mica més aquest Esperit Sant, pensa en què li passa a una brasa quan la treus del foc: a poc a poc va perdent la calor, es torna grisa i sembla que s'apagui del tot. Però si la tornes a apropar a la flama, la brasa s'encén de nou i recupera tot el seu roig viu. Diguem que aquesta brasa és la presència de Déu dins teu, al fons del teu pou. I l'Esperit Sant és el foc que irromp per encendre-la de nou. A la Pentecosta, els deixebles estaven com brases apagades per la por, però van deixar que aquell foc s'apropés i els encengués per dins. De vegades només cal aturar-se, escoltar i deixar que aquest Esperit bufi perquè el nostre interior torni a brillar.

Que tinguis un bon dia.