Bon dia!
- Quan va ser l'última vegada que vas mirar algú als ulls?
- Et fa por o vergonya que et mirin fixament? I mirar fixament altres persones? Per què?
- Què et sembla aquesta frase: «A la vida no importa l'estació d'on veniu, sinó el camí que us uneix».
Vivim en una societat on és facilíssim aïllar-nos. Portem la nostra música, les nostres pantalles i els nostres propis embolics al cap, i la resta del món es transforma en una mena de decorat borrós. Però la veritable transformació social comença quan decideixes trencar aquesta bombolla.
El nostre pare de Montfort era un expert a anar a contracorrent en això. En una època en què la gent de bé apartava la mirada davant dels més miserables de la ciutat, ell feia exactament el contrari, perquè entenia que ignorar l'altre, tornar-lo invisible, és la més gran de les pobreses.
Al final, canviar el món no va de grans discursos, sinó d'escoltar de veritat qui tens al davant i aixecar-te de la teva pròpia indiferència. Per això avui et llanço un repte: al passadís, al transport o al carrer, alça la mirada i deixa que els altres existeixin per a tu. Què creus que podria passar? Et convido a descobrir-ho.
Que tinguis un bon dia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies