Cada persona és un fi en si mateixa.
- Alguna vegada has sentit que havies de demostrar alguna cosa perquè et valoressin o t'acceptessin?
- Tractes igual algú que destaca i algú a qui costa més aconseguir les coses?
- Creus que canviaria la teva manera de ser si actuessis sense haver de demostrar res perquè els altres et valoressin? En què?
En aquest punt hi ha una cosa molt important: reconèixer la dignitat d'una persona no vol dir que tot el que faci estigui bé, ni que no hàgim d'aprendre dels nostres errors. Vol dir que ningú deixa de merèixer respecte per equivocar-se, ni es torna més important per tenir més èxit que els altres. De fet, els cristians creiem que cada persona és estimada per Déu i posseeix una dignitat que no s'ha de guanyar. Ni els nostres errors ens fan indignes d'amor, ni els nostres èxits ens fan superiors a ningú. Aquesta mirada no ens convida a quedar-nos com estem, sinó a créixer sabent que no hem de demostrar que mereixem existir. Pensa-hi per un moment: ets capaç de mirar cada persona —també tu mateix— amb aquesta dignitat? Quin gest concret podries canviar per acostar-te una mica més a aquesta mirada?

Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies