Salta al contingut principal

A PENSAR! amb: Martha Nussbaum


Bon dia!
Imagina que un dia algú et pregunta quant vals com a persona. Què respondries? Potser pensaries en les teves notes, en les coses que et surten bé, en els teus èxits o en allò que els altres opinen de tu. Però, i si el teu valor no depengués de res d'això? I si hi hagués alguna cosa en tu que mereix respecte independentment dels teus èxits, les teves capacitats o els teus errors?
Avui vull presentar-te la Martha Nussbaum, una filòsofa nord-americana que ha dedicat bona part de la seva feina a reflexionar sobre la dignitat humana i sobre què necessita cada persona per poder viure una vida plena. En el seu pensament hi trobem una idea que ve d'un altre filòsof, l'Immanuel Kant:

Cada persona és un fi en si mateixa.

Dit d'una manera més senzilla: ningú no és una eina per aconseguir alguna cosa, ni val únicament per allò que sap fer, per la seva utilitat o per allò que pot aportar als altres. Cada persona té un valor propi, també quan fracassa, necessita ajuda o travessa una mala etapa.
  • Alguna vegada has sentit que havies de demostrar alguna cosa perquè et valoressin o t'acceptessin?
  • Tractes igual algú que destaca i algú a qui costa més aconseguir les coses?
  • Creus que canviaria la teva manera de ser si actuessis sense haver de demostrar res perquè els altres et valoressin? En què?

En aquest punt hi ha una cosa molt important: reconèixer la dignitat d'una persona no vol dir que tot el que faci estigui bé, ni que no hàgim d'aprendre dels nostres errors. Vol dir que ningú deixa de merèixer respecte per equivocar-se, ni es torna més important per tenir més èxit que els altres. De fet, els cristians creiem que cada persona és estimada per Déu i posseeix una dignitat que no s'ha de guanyar. Ni els nostres errors ens fan indignes d'amor, ni els nostres èxits ens fan superiors a ningú. Aquesta mirada no ens convida a quedar-nos com estem, sinó a créixer sabent que no hem de demostrar que mereixem existir. Pensa-hi per un moment: ets capaç de mirar cada persona —també tu mateix— amb aquesta dignitat? Quin gest concret podries canviar per acostar-te una mica més a aquesta mirada?

Que tinguis un bon dia.

Comentaris