EMOCIONARI: Frans van der Lugt

Bon dia!

Em dic Frans van der Lugt. Soc holandès i jesuïta. Fa gairebé cinquanta anys vaig arribar a Síria de missió i allà vaig trobar la meva llar. Vaig compartir la meva vida amb musulmans i cristians, joves i grans, que de mica en mica es van convertir en veïns, amics, gent que estimava.

Llavors la guerra va arribar a Homs. Els bombardejos van destruir edificis, escassejava el menjar i moltes famílies van quedar atrapades. La por i la incertesa ho van envair tot.

Em van preguntar si volia marxar. Però com havia d'abandonar els qui havien compartit amb mi tants anys just quan més patien? M’hi vaig quedar no perquè no tingués por, sinó perquè aquelles persones ja formaven part de la meva vida. El seu dolor també era el meu. I és que fins i tot enmig de la guerra, continuàvem trobant motius per estar units. Musulmans i cristians compartíem dificultats i ens ajudàvem. Jo creia profundament que l'odi no havia de guanyar, que fins i tot en la foscor podia quedar una mica d'esperança.

El 7 d'abril de 2014, un home va trucar a la porta de casa nostra. Quan vaig anar a obrir, em va disparar. Així va acabar la meva vida a Homs, la ciutat on havia viscut durant gairebé cinquanta anys.

Ara, potser et puc demanar una cosa. Si us plau, no t'enfadis amb aquell que em va matar. Això només provoca més dolor i més odi. Però pots sentir-te trist per la distància que hi havia entre l'home de la pistola i jo. Estic trist perquè no vaig tenir temps d'escoltar el dolor que portava al fons del cor. Aquest dolor devia ser enorme. Tan enorme que va ser capaç de matar algú.

I ara, qui s'encarregarà de curar-li les ferides?

Jo ja no ho puc fer. D'altres sí. Tu sí.

Perquè l'amor continua!

Simplement continua.

• Has sentit mai por o impotència en veure patir algú que estimes i no saber com ajudar-lo?
• Quan algú et decep o una amistat es trenca, què et costa més: acostar-t'hi de nou, perdonar o tornar a confiar?

Aquest diumenge celebrem els 100 anys del Domund, que ens recorda aquells que entreguen la vida acompanyant altres pobles. Ser missioner no és només anar a ajudar: és compartir la vida fins a sentir que els altres ja formen part de tu. Jesús ens convida a no deixar sola cap persona en el seu patiment. Aquesta llum pot començar avui, amb algú que necessita que estiguis al seu costat enmig de la seva guerra.

Que tinguis un bon dia.