INTUÏCIONS: El testimoni de la Carmina

Bon dia!

Fa uns mesos, una professora anomenada Carmina va parlar públicament davant del papa Lleó XIV sobre la seva experiència amb la depressió. No us n'explicaré la història perquè prefereixo que l'escolteu directament.

Us hi heu fixat? La Carmina no va parlar des d'una vida perfecta. Va parlar des d'una foscor que havia conegut de prop. I potser aquí hi ha alguna cosa important per a aquesta setmana en què estem abordant aquests temes sobre salut mental que passen en silenci: tenir llum no significa no haver experimentat la foscor. De vegades, descobrir la teva llum vol dir, precisament, descobrir que pots demanar ajuda, que pots deixar-te acompanyar i que la teva història no queda definida per sempre pel moment més fosc que hagis viscut.

Lleó XIV li va recordar una cosa molt senzilla: la salut mental també necessita ser cuidada, atesa i acompanyada. I potser aquesta és una pregunta per a tots nosaltres:

• Sabem reconèixer quan algú necessita que ens hi acostem?
• Sabem demanar ajuda quan som nosaltres els qui estem a les fosques?

La Carmina acabava el seu testimoni amb una pregunta difícil: «Com podem confiar en Déu quan sembla que res, ni un mateix, no val la pena?».

La resposta del papa Lleó XIV va ser senzilla: Déu no abandona quan arriba la foscor. Perquè el mateix Jesús, a la creu, va conèixer l'angoixa, la soledat i el dolor, fins a arribar a cridar: «Déu meu, Déu meu, per què m'has abandonat?».

El testimoni de la Carmina ens deixa clar que ningú no hauria d'haver de demostrar que pot fer front a tot. Ni tu ni jo som psicòlegs, ni ens hi hem de convertir. No obstant això, podem escoltar, acollir, acompanyar, quedar-nos a prop i sostenir aquesta persona juntament amb la seva família, les seves amistats i els professionals de la salut que la poden ajudar. Perquè potser il·luminar el món no sempre significa tenir la resposta perfecta. De vegades vol dir quedar-se al costat d'algú mentre travessa la seva foscor, fins que, a poc a poc, torni a trobar la llum. I si això et sembla poc, encara pots fer més. Endevines què? No perdre l'esperança i resar.

Que tinguis un bon dia.