Paraules Sagrades: Resar

Bon dia!

De vegades pensem que resar és aprendre's i repetir unes paraules de memòria, tancar els ulls o demanar coses. Però potser ho podem entendre d'una altra manera: resar és parlar amb algú que t'estima. Sí, parlar, com quan dialogues amb una persona en la qual confies. Amb qui no necessites preparar un discurs, a qui pots explicar el que et passa, el que et preocupa, el que et fa feliç, allò que no entens… Fins i tot pots estar una estona en silenci. Saps de què parlo, oi? Doncs resar és una cosa semblant, però amb Déu, Jesús, la Mare de Déu o fins i tot amb les persones que ja no són entre nosaltres.

Això no és res de nou, no m'ho estic inventant pas jo, eh? La Bíblia, que té uns 3.000 anys més que jo, està plena d'oracions; de fet, hi trobem un llibre sencer ple d'oracions: els Salms. Un llibre ple de poemes i cançons que les persones resaven i cantaven per expressar allò que estaven vivint. I el més curiós és que hi apareix de tot.

Hi ha salms d'alegria. Hi ha salms per a quan tot se'ns fa una muntanya. Hi ha salms per a moments en què ens sentim completament sols. D'altres expressen confiança fins i tot enmig de les dificultats. I també hi trobem esperança. Fins i tot hi ha moments en què sembla que no passa res, que Déu guarda silenci. I aquest silenci també pot formar part de l'oració.

Ara bé, hi ha una cosa important: els salms, no sempre els podem llegir literalment. Van ser escrits en altres èpoques, amb uns altres costums, unes altres situacions i una altra manera d'expressar-se. Moltes vegades ens falta el context per entendre exactament què volia dir qui els va escriure. No obstant això, hi ha una cosa que sí que podem descobrir: què sentia aquella persona. I és que en els salms podem reconèixer la seva por, la seva tristesa, la seva alegria, la seva confiança, el seu enuig, la seva esperança… I potser llavors passa que les paraules que van ser escrites fa milers d'anys poden convertir-se en les nostres paraules. Podem fer-les nostres i convertir-les en oració. A més, no cal quedar-se només amb els Salms. També podem trobar paraules per a la nostra oració als Evangelis. En cada diàleg que Jesús té amb altres persones, en les seves respostes, en les seves preguntes, en les seves paràboles…

Hi ha paraules que potser avui necessites escoltar o dir; per això, et proposo una cosa molt senzilla. Fixa't en aquestes frases de diferents salms i pregunta't: quina s'assembla més a allò que porto avui a dins?

1. «No véns a salvar-me, no t'arriba el meu clam». — Salm 22, 2.
2. «Fins quan m'amagaràs la mirada?» — Salm 13, 2.
3. «Lloeu el Senyor: que n'és, de bo!» — Salm 135, 3.
4. «Senyor, no t'allunyis de mi». — Salm 71, 12.
5. «Ets per a mi un castell de refugi». — Salm 71, 7.
6. «No he parat mai de lloar-te!» — Salm 71, 6.
7. «Tu m'has fet veure perills, que han estat molts i molt greus; salva'm encara la vida». — Salm 71, 20.
8. «Déu meu, vine de pressa a defensar-me». — Salm 71, 12.
9. «Confio en el seu amor per sempre més». — Salm 52, 10.
10. «Sempre et donaré gràcies pel que has fet». — Salm 52, 11.
11. «Sigues el meu castell inexpugnable on sempre pugui acollir-me». — Salm 71, 3.

Ja ho veus, l'oració és un diàleg natural amb Déu perquè Ell no escolta només els qui estan alegres, tranquils o ho tenen tot clar. Escolta el cor de cada persona tal com està. I l'acull, l'abraça i l'acompanya com a algú únic. També avui pots parlar amb Ell. Amb les teves paraules, amb les paraules d'un salm, amb una frase de l'Evangeli… o fins i tot sense paraules, en el silenci. Ho intentaràs?

Que tinguis un bon dia.