RELATS DEL MÓN: Lila, la cuca de llum

Bon dia!

En un bosc vivia una cuca de llum anomenada Lila. Cada nit, quan les seves amigues començaven a il·luminar el cel amb els seus petits centelleigs, ella buscava refugi sota una fulla.

No és que no pogués brillar. Ho podia fer, però li feia por la foscor. L'inquietava no saber què trobaria entre els arbres, quins sorolls sentiria o què podia passar si s'allunyava massa.

Mentre les altres volaven d'una banda a l'altra, la Lila les observava des del seu amagatall. De vegades pensava que tant de bo fos com elles, que semblava que no tenien por de res.

Una nit, la seva àvia se li va acostar i va seure al seu costat.

—Lila, saps per a què serveix la nostra llum?

—Per il·luminar la nit —va respondre ella—. Però jo no brillo tant com les altres.

La seva àvia va somriure.

—No necessites tenir la llum més potent. De vegades n'hi ha prou d'il·luminar un petit tram de camí. El més important no és quant brilles, sinó què fas amb la teva llum.

La Lila es va quedar pensant en aquelles paraules.

Una estona després, quan el bosc era completament fosc, va sentir un soroll entre les arrels. Era un petit ratolí que s'havia perdut i no trobava el camí de tornada al seu cau.

—Hi ha algú per aquí? —va preguntar espantat.

La Lila va sentir por. Va mirar cap a la foscor i va estar a punt d'amagar-se una altra vegada. Però aleshores va recordar les paraules de la seva àvia.

Va respirar profundament, va sortir de sota la fulla i va encendre la seva llum.

Al principi, amb prou feines va ser un centelleig. Però n'hi va haver prou perquè el ratolinet la veiés.

—Oh, gràcies! —va dir alleujat.

La Lila va volar a poc a poc, il·luminant el camí entre les arrels, fins que el ratolí va trobar el seu cau. No havia fet desaparèixer la foscor del bosc ni havia deixat de sentir por. Simplement, havia utilitzat el que tenia per ajudar algú.

Aquella nit, la Lila va descobrir una cosa que no havia entès fins aleshores: no necessitava ser com les altres perquè la seva llum tingués sentit. Només necessitava atrevir-se a deixar-la brillar.

• Què creus que impedia a la Lila descobrir el que podia fer?
• Hi ha alguna capacitat teva que potser no valores perquè et sembla petita o perquè altres persones destaquen més?
• En quina situació concreta podries utilitzar alguna cosa bona que hi ha en tu per ajudar o acompanyar algú?

De vegades no mostrem la nostra llum perquè ens esperem a sentir-nos segurs, a tenir-ho tot clar o a estar convençuts que som prou bons abans de fer un pas. Però hi ha coses de nosaltres mateixos que només descobrim quan ens atrevim a intentar-ho. Pensa-ho, potser la teva llum és saber escoltar, fer riure algú, tenir paciència, buscar solucions o adonar-te de qui necessita companyia. El més bonic de tot això és descobrir que les nostres capacitats o talents són un regal que pot fer més lluminosa la vida dels qui ens envolten. No has de resoldre els problemes de tothom ni ser algú extraordinari. Com en la història, hi ha un «ratolinet» a les fosques esperant la teva llum. Estaràs preparat per il·luminar qui ho necessiti?

Que tinguis un bon dia.