Bon dia!
En un poblet, a l'altre cap del món, hi havia una escola que obria cada matí abans que sortís el sol.
Allà treballava l'Elena, una missionera que feia anys que vivia amb aquella comunitat. No tenia grans recursos ni solucions per a tots els problemes. De vegades faltava material; d'altres, el camí quedava impracticable per la pluja. Però cada matí tornava a obrir la porta.
Un dia, un noi li va preguntar:
—Elena, per què continues aquí? Podries viure en un lloc molt més fàcil.
Ella va somriure.
—És veritat. Però digues-me una cosa: què creus que passaria si demà aquesta escola deixés d'obrir?
El noi es va quedar pensatiu. Allà havia après a llegir, havia descobert que podia estudiar i havia conegut persones que confiaven en ell. L'escola no era només un edifici. Era una oportunitat.
—Suposo que perdríem alguna cosa important —va respondre.
—Exactament —va dir l'Elena—. Tot i que t'explicaré un secret: aquesta escola no és meva, és nostra. Jo també hi he après molt.
Anys després, aquell noi es va fer mestre. Quan algú li preguntava qui li havia canviat la vida, mai no parlava d'una gran gesta. Parlava d'una dona que, durant anys, havia estat allà cada matí.
- Què creus que va rebre l'Elena d'aquella comunitat, a més del que va poder aportar?
- Quina diferència hi ha entre anar a ajudar algú i construir alguna cosa juntament amb aquesta persona?
- Coneixes algú que hagi il·luminat la teva vida simplement sent-hi?
De vegades podem tenir la imatge mental que anar de missió, ja sigui a l'altre cap del món o al costat de casa, és sinònim d'ajudar, de salvar una altra persona de «la seva desgràcia». No obstant això, quan t'apropes a aquestes realitats de pobresa i necessitat, t'acabes adonant que tu ets el primer pobre i el primer necessitat. I aquest instant precís fa que les barreres desapareguin i puguis connectar de debò amb l'altra persona, mirar-la a la cara com a un igual i construir alguna cosa plegats. Digues, alguna vegada has connectat així amb algú que creies que necessitava la teva ajuda?
Que tinguis un bon dia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies