Gabrielistes 1xDIA

En la dinàmica d'avui portarem a terme una pràctica que ens porti a reconèixer els nostres egos. Per això, cada un de nosaltres farà un exercici de reflexió personal sobre com és i què pensa d'un mateix. Serà un exercici de reflexió personal de preguntar-se a si mateix aquestes dues qüestions i donar resposta des d'aquest mateix jo. Finalitzarem l'experiència compartint aquesta reflexió amb la resta del grup.                                                    Adapt. B.I. Josean Manzanos

Admiro la gent que té capacitat de conversar. No als xarlatans, de verborrea incessant però de vegades buida. Tampoc als que s'escolten a si mateixos, i entenen que l'altre és únicament públic. Admiro aquests altres que són capaços de compartir històries, bussejar en les seves vides, comunicar-se des de l'alegria i el dolor, des de la paraula i la mirada ... no necessàriament amb converses transcendents o profundíssimes. De vegades és el comentari de l'última notícia, la narració senzilla del que ha passat a la jornada o la pregunta sincera per l'altre. I és que quan converses de veritat, quan comparteixes una miqueta de tu i de l'altre, sembla que el món és més càlid. Trobo espais per a comunicar-me de veritat amb qui m’importen a la vida, per saber de les seves preocupacions i alegries, per compartir la rutina, els petits o grans problemes, les històries mínimes?                                 ...

El Dia Internacional del Nen, és una celebració del benestar i dels drets fonamentals dels infants, que se celebra cada 20 de novembre, segons la data fixada per l'Organització de les Nacions Unides (ONU). Després de la Primera Guerra Mundial   es va començar a despertar una preocupació social i una consciència sobre la necessitat de protecció especial   pels infants. Amb aquesta data el món es va prometre a fer   tot el possible per protegir els drets a sobreviure, a prosperar, aprendre i créixer dels infants. L'objectiu del Dia Universal de l'Infant és recordar a la ciutadania que els nens són el col·lectiu més vulnerable i, per tant, que més pateix les crisis i els problemes del món. Aquest dia mundial recorda que tots els nens tenen dret a la salut, l'educació i la protecció, independentment del lloc del món en què hagin nascut. Dedicar un dia internacional a la infància també serveix per fer una crida mundial sobre les necessitats de...

Tots dos treballen a Salvament Marítim, l’entitat pública del ministeri de Foment a través de Sasemar, que disposa de més de 1.500 treballadors i tota una flota de bucs, helicòpters i remolcadors per donar resposta a totes les emergències que puguin sorgir. El Toni i el Manuel són mariners, necessiten ulleres per mirar el mòbil i no estan acostumats que ningú s’interessi per la seva feina.   [...] “El pitjor és que fa vint anys que rescatem persones de l’aigua i sempre hem sigut invisibles. Ara que no ho som, se’ns ataca i se’ns enfonsa. És dur que se’ns acusi de tràfic de persones o de guanyar diners amb rescats”, lamenta. I afegeix que la tensió la viuen de prop: “Al barri em pregunten per què porto més negres, em diuen que punxi les barques, que els tiri per la borda. És la batalla diària que lliurem amb el nostre entorn”. El Toni explica els salts des dels ferris, dels quals ha recollit fins a 11 nens un mateix dia que intenten arribar nedant a la platja: “Van en calçotets, u...

El 1995, la UNESCO va declarar que el 16 de novembre de cada any seria considerat el Dia Internacional de la Tolerància. Això amb la finalitat de recordar a les persones l'important que és aquest valor. Per a aquest organisme, bona part de les guerres, els atemptats i la discriminació que observem en el món tenen a veure amb la ignorància i la por. Davant d'això, res millor que l'educació i el coneixement d'altres cultures, altres religions, altres nacions, etc. "La tolerància consisteix en el respecte, l'acceptació i l'estima de la rica diversitat de les cultures del nostre món, de les nostres formes d'expressió i mitjans de ser humans. La fomenten el coneixement, l'actitud d'obertura, la comunicació i la llibertat de pensament, de consciència i de religió. La tolerància consisteix en l'harmonia en la diferència. No només és un deure moral, sinó a més una exigència política i jurídica. La tolerància, la virtut que fa possible la pau, co...

Secrets. One Republic (fragment) And everyday I see the news All the problems that we could solve And when a situation rises Just write it into an album Send it straight to gold I don't really like my flow, no, so. Tell me what you want to hear Something that are like those years Sick of all the insincere I'm gonna give all my secrets away This time, don't need another perfect lie Don't care if critics never jump in line I'm gonna give all my secrets away. Oh, got no reason, got no shame Got no family I can't blame Just don't let me disappear I'mma tell you everything. Y todos los días veo las noticias, todos los problemas que podríamos solucionar, y cuando una situación tensa surge, simplemente, lo escribes en album (musical) cantando directamente al frío ( a alguien poco receptivo ), no me gusta cómo sueno, no, así que dime lo que quieres oír, algo que iluminará tus oídos, estoy enfermo de toda la falsedad, así que...

En la dinàmica del dia d'avui utilitzarem la respiració per calmar-nos quan estem agitats. En primer lloc, en un espai ampli ens col·locarem en una posició de relaxació, asseguts, i un cop així, tancarem els ulls i en silenci començarem a realitzar respiracions conscients a través de les quals ens deslliurarem d'aquells moments que ens agiten, els identificarem i imaginarem que aquesta situació és com un a full a de tardor que és escombrada per deixar el terra net. Repetirem el procés amb les diferents situacions que ens provoquin agitació, i un cop haguem escombrat totes aquestes situacions les  comparti rem amb el grup B.I. Josean Manzanos

" Tot i que dia a dia experimentem infinitat d'emocions, ens és molt difícil definir-les. Les emocions es viuen, se senten, es reconeixen, però només una part d'elles es pot expressar en paraules o conceptes. [...] És molt difícil tractar de tancar en una paraula l'alegria o la tristesa, però no així sentir-les a plenitud. No hi ha ésser humà que pugui viure un sol dia sense experimentar alguna emoció. No podria. Hauria d'estar mort. Perquè la sensació de sentir-se viu no es produeix amb el simple fet d'obrir els ulls i moure el cos, sinó per l'emoció que ens produeix veure sortir el sol, rebre un petó, olorar l'herba acabada de tallar. [...] Amb l'emoció, ens vénen les idees: aquests intents d'elaboració racional que busquen atrapar en un pensament o en una imatge allò que hem experimentat sensiblement. Posteriorment, sorgeix el desig de convertir en paraules la imatge que representa la nostra emoció, i si aconseguim fer-ho, l'alegria q...

Acompanyem a l Billy en el descobriment de l seu veritable talent: el ball. Una cosa poc convencional per a un nen de classe treballadora en un poble miner en els anys vuitanta. Encara que només té 11 anys, com persegueix  la seva passió és una cosa digna d'admirar. En Billy Elliot és una lliçó sobre motivació interna, sobre aquest impuls que ens orienta a perseguir els nostres objectius a base d'esforç i treball dur. Un altre personatge a analitzar és el pare d ’en Billy, Jackie, qui poc a poc va obrint la seva ment fins que aconsegueix deixar de banda els seus prejudicis per donar suport al seu fill. Jackie ens dóna una lliçó d'empatia i amor incondicional. Em fa por perdre el que vull, espanta el futur, espanta una possible relació, espanten els exàmens, espanta la soledat i la malaltia, espanta quedar a mitges ... . Les meves pors poden paralitzar- me , de vegades fan que digui coses o que calli . Limiten els meus desitjos i els meus somnis. M’ empen ten a o...

Els coneguts tècnicament com MENA són aquells nens/es i adolescents, menors de 18 anys, d'origen estranger, que es troben separats dels seus pares i que tampoc estan sota la cura de cap altre adult. Aquesta circumstància -ser menors i no estar acompanyats d'una persona adulta - situa els MENA automàticament en una situació de desemparament i de risc. A Espanya el fenomen dels MENA està majoritàriament associat a nens i adolescents procedents dels països del Magr i b i, fonamentalment, del Marroc i Algèria. No obstant això, s'observen així mateix menors no acompanyats procedents de països d'Europa de l'Est, de l'Àfrica Subsahariana, de Síria, etc. Entre els motius que porten a menors a sortir sols dels seus països d'origen hi ha la pobresa, situacions de desestructuració familiar i desprotecció institucional, manca d'oportunitats, la guerra o la violència, catàstrofes naturals, persecució i situacions de violació generalitzada dels drets humans...

Un dia el meu mestre, que em va veure donant excuses després d'una explosió d'ira, em va portar a la sala i em va donar un full de paper llis i em va dir: –Arruga’l ! Sorprès, vaig obeir i vaig fer una boleta amb ell. – Ara, - va tornar a dir-me, – deixa ’l com estava abans. Per descomptat que no vaig poder deixar- lo com estava, per més que vaig intentar-ho , el paper va quedar ple de plecs i arrugues. – El cor de les persones, – em va dir el mestre, – és com aquest paper ... La impressió que en ell es deixes, serà tan difícil d'esborrar com aquestes arrugues i aquests plecs. Així vaig aprendre a ser més comprensiu i més pacient ; quan sento ganes d'esclatar, recordo aquest paper arrugat. La impressió que deixem en els altres és impossible d'esborrar, més quan fem mal amb les nostres reaccions o les nostres paraules. Després volem esmenar l'error però ja és tard. Algú va dir una vegada: "Parla quan les teves paraules siguin tan su...

Aún nos queda tiempo para acostumbrarnos  que la vida es como es Poniendo del derecho el alma porque el mundo está quedando del revés Lo malo es que a veces no hay tiempo Lo bueno es poder empezar “La felicidad está en la sala de espera de la felicidad” Por eso hay que seguir bailando mientras haya música Seguir riendo mientras haya un chiste Seguir soñando porque aún es gratis Porque para un sueño aún no hay peaje Mirar la vida de reojo me ha hecho más frágil Y al hacerlo de frente inmolé al cobarde Las barreras siguen en pie, pero con la diferencia que Hoy yo soy más fuerte. Plantar cara als problemes sense ensorrar-te. Somriure, encara que costi. No buscar culpables, sinó solucions. Aixecar la vista i veure més enllà del que et pesa. Confiar en algú, almenys una estona, i en Déu tot el temps.