Gabrielistes 1xDIA

Bon dia! En un poblet, a l'altre cap del món, hi havia una escola que obria cada matí abans que sortís el sol. Allà treballava l'Elena, una missionera que feia anys que vivia amb aquella comunitat. No tenia grans recursos ni solucions per a tots els problemes. De vegades faltava material; d'altres, el camí quedava impracticable per la pluja. Però cada matí tornava a obrir la porta. Un dia, un noi li va preguntar: —Elena, per què continues aquí? Podries viure en un lloc molt més fàcil. Ella va somriure. —És veritat. Però digues-me una cosa: què creus que passaria si demà aquesta escola deixés d'obrir? El noi es va quedar pensatiu. Allà havia après a llegir, havia descobert que podia estudiar i havia conegut persones que confiaven en ell. L'escola no era només un edifici. Era una oportunitat. —Suposo que perdríem alguna cosa important —va respondre. —Exactament —va dir l'Elena—. Tot i que t'explicaré un secret: aquesta escola no és meva, és nostra. Jo també hi...

Bon dia! Imagina que tens la vida força organitzada: la teva gent, els teus plans, els teus estudis, els teus somnis… I un dia decideixes marxar lluny, a un lloc on no coneixes ningú, potser amb un altre idioma, una altra cultura i unes condicions de vida molt més difícils. No per fer turisme ni per viure una aventura per explicar a les xarxes. Te'n vas per acompanyar persones que necessiten suport, educació, cures o, senzillament, algú que es quedi al seu costat. Però per què algú faria una cosa així? Aquesta setmana celebrem els 100 anys del Domund, una jornada que ens apropa a la vida de milers de missioners i missioneres repartits pel món. Persones que no es limiten a parlar de solidaritat: la converteixen en una manera de viure. Per això avui us vull presentar Dorothy Day, una periodista estatunidenca que va dedicar bona part de la seva vida a acompanyar persones pobres i sense llar. Ella sabia que canviar el món no sempre comença amb grans gestos, sinó amb petites accions que...

Bon dia! Aquesta setmana hem parlat de salut mental i de la necessitat d'aturar-nos i respirar, de trobar espais de calma, de parlar amb Déu, de demanar ajuda i deixar-nos acompanyar, i de reconèixer que no sempre podem estar bé. Avui aquesta cançó ens recorda que, encara que hi hagi moments en què no veiem la llum, això no vol dir que hagi desaparegut. Perquè fins i tot quan no entenem el que ens passa, quan no veiem sortida o sentim que el camí es fa massa llarg, podem confiar que no estem sols. Així doncs, avui simplement deixa't acompanyar per aquestes paraules i, si ho necessites, recorda que en el silenci, en la foscor, en el dolor i en el dubte, Jesús sempre hi és: preparat per escoltar-te, abraçar-te i acompanyar-te. Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Segur que gairebé tots coneixeu Lady Gaga, una de les artistes més conegudes de la música pop. Cantant, compositora i actriu, ha omplert estadis i ha rebut alguns dels premis més importants de la indústria. Però, a més del seu èxit, en diferents moments ha parlat públicament de les seves pròpies dificultats i de la importància de cuidar la salut mental. Hi ha una frase seva que em sembla especialment interessant de recordar quan parlem de tot això: «Està bé no estar bé». Sembla una frase molt senzilla, però ens pot fer pensar. Perquè moltes vegades sentim que hem d'estar bé tota l'estona: estar alegres, tenir ganes de fer coses, treure bones notes, quedar amb els amics, penjar coses a les xarxes… I, quan no estem així, potser pensem que alguna cosa no va bé a dins nostre. Però no, la veritat és que hi ha moments en què no estem bé i reconèixer-ho també és cuidar-nos. T'has sentit mai obligat a aparentar que estaves bé quan en realitat no era així? Et resulta fàcil ...

Bon dia! Fa uns mesos, una professora anomenada Carmina va parlar públicament davant del papa Lleó XIV sobre la seva experiència amb la depressió. No us n'explicaré la història perquè prefereixo que l'escolteu directament. Us hi heu fixat? La Carmina no va parlar des d'una vida perfecta. Va parlar des d'una foscor que havia conegut de prop. I potser aquí hi ha alguna cosa important per a aquesta setmana en què estem abordant aquests temes sobre salut mental que passen en silenci: tenir llum no significa no haver experimentat la foscor. De vegades, descobrir la teva llum vol dir, precisament, descobrir que pots demanar ajuda, que pots deixar-te acompanyar i que la teva història no queda definida per sempre pel moment més fosc que hagis viscut. Lleó XIV li va recordar una cosa molt senzilla: la salut mental també necessita ser cuidada, atesa i acompanyada. I potser aquesta és una pregunta per a tots nosaltres: Sabem reconèixer quan algú necessita que ens hi acostem? Sabem...

Bon dia! De vegades pensem que resar és aprendre's i repetir unes paraules de memòria, tancar els ulls o demanar coses. Però potser ho podem entendre d'una altra manera: resar és parlar amb algú que t'estima. Sí, parlar, com quan dialogues amb una persona en la qual confies. Amb qui no necessites preparar un discurs, a qui pots explicar el que et passa, el que et preocupa, el que et fa feliç, allò que no entens… Fins i tot pots estar una estona en silenci. Saps de què parlo, oi? Doncs resar és una cosa semblant, però amb Déu, Jesús, la Mare de Déu o fins i tot amb les persones que ja no són entre nosaltres. Això no és res de nou, no m'ho estic inventant pas jo, eh? La Bíblia, que té uns 3.000 anys més que jo, està plena d'oracions; de fet, hi trobem un llibre sencer ple d'oracions: els Salms. Un llibre ple de poemes i cançons que les persones resaven i cantaven per expressar allò que estaven vivint. I el més curiós és que hi apareix de tot. Hi ha salms d'ale...

Bon dia! Quants de vosaltres compliu la regla del 3-30-300? Hi ha algun lloc —un parc, la muntanya, la platja, un arbre, fins i tot un racó concret— on notis que respires d'una altra manera? Quant de temps del teu dia passes envoltat de pantalles, soroll, presses… i quant de temps envoltat de natura? De vegades pensem que per trobar-nos millor hem de fer alguna cosa més: distreure'ns, entretenir-nos, produir, aconseguir alguna cosa. Quan potser, algunes vegades, el que necessitem és just el contrari: aturar-nos, contemplar, admirar, sentir, descansar. La natura no soluciona per si sola els nostres problemes, però ens pot ajudar a abaixar el ritme, respirar, ordenar allò que portem a dins i recordar que a la vida no tot ha de ser immediat. Perquè la natura no ens demana que siguem productius. Un arbre no intenta demostrar res. Una posta de sol no necessita likes. I potser per això, quan som a prop seu, podem recordar una cosa que se'ns oblida amb facilitat: que el nostre val...

Bon dia! Acabem la setmana connectant amb el nostre interior per reconèixer el gran regal de la natura. Una Creació única feta per poder viure i viure-la. Et convido a continuar meravellant-te amb aquest gran regal que et manté amb vida cada dia. Tenir-ne cura i agrair-ho, dues coses a canvi de viure, no està pas malament, no creus? Així doncs, ho posaràs en pràctica? Que tinguis un bon dia.

Bon dia! T'ha passat mai que estàs fent una cosa que t'agrada, però no l'acabes de gaudir perquè estàs pensant què deuen estar fent els altres? Estàs mirant una pel·lícula, però mires el mòbil per veure què han penjat els teus amics. Estàs d'excursió, però penses en aquell pla al qual no has pogut anar. O estàs passant una bona estona i, tot i això, et preguntes si hi deu haver alguna cosa millor en algun altre lloc. Sí, estic parlant del FOMO (Fear Of Missing Out): aquesta por de perdre'ns alguna cosa. I és que, quan estem massa pendents de tot el que passa a fora, de vegades deixem de gaudir d'allò que tenim al davant. Tanmateix, avui m'agradaria centrar la mirada en la manera oposada de viure aquesta mateixa experiència. Em refereixo al JOMO (Joy Of Missing Out), o a l'alegria de saber que ens perdem algunes coses. Això no vol dir aïllar-nos del món ni deixar de quedar amb les nostres amistats. Vol dir descobrir que no necessitem ser a tot arreu ni ve...

Bon dia! Sabies que cada any l'Església dedica un temps especial a pensar en la Creació? Aquest mes és un temps per convidar-nos a mirar amb més atenció el món on vivim i a recordar la importància de tenir-ne cura. Resulta que estem a punt d'acabar aquest temps especial de la Creació; de fet, s'acaba el 4 d'octubre, dia de Sant Francesc d'Assís, conegut pel seu amor a la natura i a tots els éssers vius. Vivim envoltats de coses que fan possible la nostra vida i, de vegades, amb prou feines ens n'adonem. L'aigua que corre pels rius, els arbres que ens donen oxigen, la pluja que rega la terra... Què passaria si la natura deixés de fer tot allò que fa cada dia perquè nosaltres puguem viure? Avui et convido a mirar la natura amb una mica més d'atenció i a descobrir tot el que et regala. Perquè potser tenir cura del món comença per aprendre a reconèixer la bellesa que hi ha i a preguntar-te què pots fer perquè continuï donant vida a tothom. Que tinguis un bon...

Bon dia i bon sant a tots els col·legis gabrielistes! Com recordareu, cada 29 de setembre celebrem la festa dels sants arcàngels Gabriel, Miquel i Rafael. I, en conseqüència, l'onomàstica (el sant) dels col·legis que, com el nostre, formen part d'aquesta gran família. A més, avui també recordem especialment el pare Gabriel Deshayes (es pronuncia Gabriel Deé), un impulsor fonamental dels Germans de Sant Gabriel i de la creació de molts col·legis que, encara avui, continuen la missió d'educar i acompanyar infants i joves. Però qui va ser Gabriel Deshayes? T'explicaré alguna cosa sobre ell: Fa molts anys, vivia a Auray (França) un sacerdot anomenat Gabriel Deshayes. Havia nascut en una humil família de pagesos i va lluitar per no oblidar mai els seus orígens ni la pobresa que havia viscut. Per això, en Gabriel era d'aquelles persones que, quan caminaven per un lloc, no només miraven allò que hi havia, sinó també el que hi faltava. En aquella època, molts nens de les zo...

Bon dia! Segur que alguna vegada t'ha passat. Vas caminant pel carrer, estàs d'excursió, ets a la platja o, simplement, surts al pati de l'escola i, de sobte, veus alguna cosa que et fa aturar uns segons. Pot ser una posta de sol, un cel ple d'estrelles, un arbre enorme, un animal, el so de l'aigua… No saps ben bé per què, però interiorment sorgeix un: «Uau!». Precisament, d'això en sabia molt Rachel Carson, una biòloga i escriptora estatunidenca que va dedicar bona part de la seva vida a estudiar i protegir la natura. Però, a més de ser una gran científica, tenia una capacitat especial per mirar el món i deixar-se sorprendre. Per això ens va deixar una idea molt bonica i profunda: «Aquells que contemplen les belleses i els misteris de la Terra mai estan sols ni es cansen de la vida». Quan va ser l'última vegada que alguna cosa de la natura et va deixar realment sorprès? Quin lloc, paisatge o element de la natura et fa sentir especialment bé? Creus que mirar...

Bon dia! Durant tota aquesta setmana hem parlat de la llum: d'aquella llum que cadascú porta a dins, de com necessitem cuidar-la i recarregar-la i, sobretot, que no està pensada per quedar-se amagada. Avui voldria fer un pas més. Perquè hi ha una cosa que tots compartim, tinguem l'edat que tinguem, ens agradi més o menys l'esport, siguem més de ciències o de lletres: tots nosaltres vivim al mateix planeta, la Terra, la nostra casa comuna, la nostra llar. I tot i que de vegades sembla que els problemes del planeta són massa grans perquè nosaltres hi puguem fer alguna cosa, la realitat és que les nostres decisions de cada dia també compten. La manera com utilitzem l'aigua, el menjar que malbaratem, què fem amb els nostres residus, com cuidem els espais que compartim, com tractem els animals i com cuidem les persones que ens envolten, sobretot les més vulnerables; cada gest, per petit que sigui, compta. Digues-me: Què fas tu per cuidar la casa on vivim tots? Hi ha alguna c...

Bon dia! Avui no cal explicar gaire. Només escolta i, mentre sona la cançó, fixa't especialment en una pregunta: Què significa per a tu que algú et digui: «Tu ets la llum del món»? Potser aquest curs té alguna cosa a veure precisament amb descobrir quina llum hi ha dins teu... i decidir què en fas. Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Segur que a hores d'ara ja sabeu qui és Lleó XIV, oi? El maig de l'any passat va ser elegit papa de Roma. Des de llavors ha visitat molts llocs i ha dit moltes coses a les persones que l'anaven a veure. Avui vull compartir amb vosaltres una cosa que va dir fa uns mesos, durant una trobada amb joves, i que em sembla especialment interessant per començar aquest curs. Els va dir: «El món necessita missatges d'esperança. Vosaltres sou aquest missatge». Fixa't bé en el que està dient. No diu només que tots necessitem tenir esperança. Diu que vosaltres ja sou un missatge d'esperança. És a dir, que la vostra manera de viure, de tractar els altres, d'afrontar els problemes o fins i tot d'aixecar algú que està passant un mal moment pot transmetre alguna cosa bona a aquells que teniu al voltant. Digues-me: Què significa per a tu tenir esperança? Qui ha estat per a tu un missatge d'esperança quan ho necessitaves? Creus que tu pots transmetre esperança ...

Bon dia! Imagina que tens una llanterna a la mà. Pots tenir una llanterna fantàstica, d'aquestes que il·luminen moltíssim; tanmateix, hi ha una cosa que necessites perquè funcioni: encendre-la. I per encendre-la cal prémer un botó. Sembla una ximpleria, però en realitat aquí hi ha un detall bastant important: tu decideixes si vols encendre-la o no. Però espera, que encara hi ha més! Encara que premis el botó, si la bateria està al mínim, la llum serà dèbil. I si no queda gens de bateria, per molt que vulguis, la llanterna no il·luminarà absolutament res. Doncs bé, amb nosaltres passa una cosa semblant. Hi ha dies en què tenim energia de sobres i d'altres en què anem amb la bateria baixa. I és que la nostra energia també es va gastant: amb el cansament, els problemes, les preocupacions... Per això necessitem recarregar-la. I saps quines coses poden ajudar-nos a recuperar aquesta energia? Estimar, ajudar algú, perdonar, sentir-nos estimats, fer alguna cosa que ens apassiona, comp...

Foto de Lukas Blazek Bon dia! Avui continuem amb el nostre espai de «Paraules Sagrades», en què anirem descobrint el significat d'algunes paraules que utilitzem per parlar d'espiritualitat, fe i cristianisme. Avui parlarem d'una paraula que tots coneixem bé: la llum. I és que la llum ens permet veure-hi. Quan hi ha llum, podem orientar-nos, reconèixer el que tenim al davant i descobrir coses que, en la foscor, queden amagades. Però també utilitzem aquesta paraula de moltes altres maneres: diem que una persona «aporta llum» quan ens ajuda a veure les coses d'una altra manera; que algú «és llum» quan ens transmet pau, alegria o esperança; o que hem tingut «un moment de llum» quan de sobte entenem alguna cosa que abans no vèiem clara. Usem l'expressió «tenir llum pròpia» quan ens referim a allò que ens fa ser qui som: una capacitat, una manera de mirar, una sensibilitat especial, una manera de cuidar els altres, alguna cosa que ens surt bé, una passió, una inquietud......

Bon dia! Avui us presento María Zambrano, una de les filòsofes espanyoles més importants del segle XX. Va viure temps molt complicats, fins al punt d'haver de marxar d’Espanya i estar molts anys a l’exili. Al llarg de la seva vida es va fer moltes preguntes sobre les persones, la vida, la veritat i també sobre l’esperança. Per a ella, pensar no era tenir-ho tot clar, sinó atrevir-se a buscar. Per això va escriure: «L’acció de preguntar suposa que es té l’esperança de trobar». Dit d’una altra manera: quan fas una pregunta, estàs reconeixent que no saps la resposta, però també estàs dient que creus que val la pena buscar-la. Això té molt a veure amb el futur que tens al davant. Perquè encara no saps exactament què passarà, què aprendràs, quines persones coneixeràs o fins on arribaràs. I segurament no cal tenir totes les respostes, però sí fer-se bones preguntes que vagin descobrint aquest camí. Quina pregunta sobre tu mateix t’agradaria poder respondre algun dia? Hi ha alguna pregunt...

Bon dia! De vegades l'única cosa que ens hem de permetre és buscar uns pocs minuts per respirar aquest silenci interior i exterior i deixar-te portar. Ho tindràs present? Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Avui celebrem el Dia Mundial per a la Preservació de la Capa d'Ozó, un dia marcat per l'esperança, ja que, com s'explica en el vídeo que acabem de veure, ens demostra que, quan el món es posa d'acord, és capaç d'arreglar desastres enormes. Tanmateix, ens deixa un dard molt directe per afrontar el canvi climàtic actual: què cal perquè tornem a estar junts? Que tinguis un bon dia.