Gabrielistes 1xDIA

Bon dia! Imagina't que vas al concert del teu artista preferit. Aconsegueixes l’entrada VIP: primera fila, un so perfecte, zero atabalaments i rodejat dels teus millors amics. Sents una pau i una eufòria increïbles. Recordes algun moment així, que no volies que s'acabés mai? Doncs una cosa molt semblant els va passar a Pere, Jaume i Joan, tres deixebles de Jesús, a l'evangeli d'aquest diumenge. El relat explica que Jesús se'ls va endur a part, a una muntanya alta, per desconnectar. De sobte, viuen una experiència al·lucinant: la Transfiguració. El rostre de Jesús comença a brillar com el sol i la seva roba es torna blanca i lluminosa. I no està sol: del no res, apareixen conversant amb ell Moisès i Elies, dos personatges històrics que feia segles que eren morts. Però, per què s'apareixen justament ells dos? Doncs perquè per als jueus, Moisès representava «la Llei», és a dir, totes aquelles normes estrictes que havien de complir dia rere dia per agradar a Déu. El...

Bon dia! De vegades només hem de parar, mirar, escoltar les nostres emocions i deixar que el nostre cor ens guiï. Avui tens un repte, el faràs? Deixa't sorprendre ;) Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Imagina't l'escena: és divendres a la tarda i fas tardíssim. Has quedat amb els amics i t'estan omplint el grup de WhatsApp amb missatges d'«On ets?» i «Afanya't». Vas caminant a tota velocitat quan, de sobte, veus una persona que ensopega i li cau la bossa d'anar a comprar. Pomes, taronges, llaunes i un cartró de llet acaben rodolant per tota la vorera... En aquest microsegon, el teu cervell processa la situació i et planteja diverses opcions: Esquives les coses, murmures un «perdó» sense mirar enrere i continues a la teva. Vas amb el temps just, segur que l'ajudaran les altres persones del carrer. Atures el pas un segon. Et fa llàstima veure-la allà ajupida intentant recollir-ho tot, però mires el rellotge.  Et justifiques pensant: «Quin greu, però és que faig tard» i continues caminant, tot i que et quedes amb un cert neguit per dins. Sospires, avises pel grup que trigaràs cinc minuts més, t'ajups i et poses a recollir llaunes de terra, encar...

Foto de Liam Ortiz Fa molt de temps, en un poblat que patia l'hivern més salvatge de la seva història, la gent va començar a desesperar-se pel fred. Els savis del lloc van decidir organitzar una expedició desesperada: van enviar els més forts a creuar glaceres i muntanyes llunyanes per buscar el famós «Foc Sagrat», una flama mítica de la qual deien que no s'apagava mai. Els herois se'n van anar, i els qui es van quedar passaven els dies mirant per la finestra, congelant-se, esperant que algú tornés per salvar-los. Un xicot, fart d'esperar i veient que la seva germana petita no parava de tremolar, va deixar de mirar a l'horitzó, la va abraçar i va començar a fregar-li les mans amb força. En veure'ls, la seva mare es va acostar per abraçar-los tots dos, i després un veí que vivia sol. De sobte, de la fricció d'aquelles mans i de l'escalfor d'aquelles abraçades, va saltar una guspira brillant al centre del grup. Resulta que el Foc Sagrat no estava amaga...

Bon dia! Avui, la Cynthia i en Jorge, alumnes del Col·legi Sant Gabriel de Madrid, han volgut compartir aquesta reflexió amb tots nosaltres: ¡Buenos días! Comenzamos la mañana viendo este vídeo. En el vídeo vemos gente opinando, riéndose, criticando… todo muy fácil cuando es desde el móvil, ¿no? Es como un juego porque es anónimo y rápido. No pasa nada. Hasta que, de repente, la persona aparece delante y cambia todo. Los chicos dejan de reírse, se callan y sienten incomodidad o incluso vergüenza. Esto porque ya no es “un comentario más”. Ya no es “alguien de internet”, es una persona real. Ahora pensad en esto. La semana pasada, desde Imagine Green, pusimos carteles con esfuerzo, con tiempo, con ganas de transmitir algo importante. Al día siguiente, muchos estaban destrozados. Y quizá alguien pensó: “Bah, es solo un cartel”. Igual que en redes alguien piensa: “Bah, es solo un comentario”. Pero… ¿de verdad es “solo”? ¿Cuántas veces hacemos daño sin verlo? ¿Cuántas veces criticamos, juzg...

Bon dia! Aquest diumenge celebrarem el primer diumenge de Quaresma, quan l'Evangeli ens situa en una escena ben temptadora. Per entendre-la bé, cal saber què va passar just abans. Jesús acabava de ser batejat al riu Jordà. Va ser un moment espectacular: el cel es va obrir i es va sentir la veu de Déu dient que estava superorgullós d'Ell. Va ser un xut d'energia per a Jesús i per a tots els qui ho van presenciar. Però, sorprenentment, en comptes d'aprofitar aquest moment de fama per començar a predicar, obrir-se un compte d'Instagram i aconseguir seguidors, l'Esperit el va empènyer directament al desert. Sol. Durant quaranta dies. És com si després de guanyar la final de la Champions i convertir-te en el "popu" de l'escola, et tanquessin en una habitació buida i en silenci durant un mes. Però, quin sentit té tot això? La resposta és senzilla: Jesús necessitava preparar-se. Necessitava allunyar-se dels aplaudiments i del soroll per pregar, per trobar...

  Bon dia! Avui ens inspirem en Miles Morales, un noi de Brooklyn a qui el vestit de superheroi li va gran i està bloquejat per la por. Tothom li diu que no està preparat. Ell mateix se sent un impostor. En el seu moment més baix, li pregunta al seu mestre Peter: «Quan sabré que estic preparat?». En Peter se'l mira i li dona l'única resposta possible: «És un salt de fe. És només això, Miles. Un salt de fe». Sí, és la frase que surt al vídeo abans de llançar-se al buit. Una frase que avui ens pot ajudar a parlar d'una cosa que pot fer el mateix vertigen: atrevir-se a pregar. Què significa per a tu pregar? Has pregat mai? Recordes quan va ser l'última vegada? En què creus que s'assembla l'oració a la frase d'en Miles? Siguem sincers: posar-se a parlar amb Déu quan no el veus, quan no tens «doble check» per saber si t'ha llegit i quan et sents una mica ridícul parlant al sostre o a l'aire... és llançar-se al buit. La teva lògica et diu: «Aquí no hi ha n...

Bon dia! Avui és un dia diferent. Potser no ho veuràs pel carrer, però avui milions de cristians d'arreu del món van a l'església per a una cosa tan senzilla com rebre una mica de cendra al front. Però per què? Per què embrutar-se la cara i els cabells? Doncs ho fan com a signe d'humilitat, per reconèixer que no som déus, que no ho podem tot i que, tard o d'hora, el nostre cos s'acabarà. Celebrar el Dimecres de Cendra és precisament això: un "bany de realitat" en què la cendra ens recorda que som fràgils. Que avui estem superbé i demà podem estar trencats. Que som "pols", sí, però una pols que somia, que estima i que pateix. I just aquí és on entra la Quaresma i el seu símbol màxim: la Creu. Alguns porteu una creu de plata o d'or penjada al coll. Queda molt bé, però si ho penses, era un instrument de tortura. Aleshores, per què l'adorem? Sant Lluís Maria de Montfort deia: "La Saviesa és la Creu". Per entendre això, pensa en la t...

Bon dia! Avui farem una volta a una paraula que pot tenir una mica de mala fama: ABANDONAR. Si et dic "abandonar", possiblement et vingui al cap alguna cosa trista: un gos a la carretera a l'estiu, un edifici en ruïnes o algú que llança la tovallola perquè no pot més. Avui dia, és fàcil que la nostra societat relacioni "abandonar" amb fracàs. Estem bombardejats per mil llocs amb un propòsit: ser els "CEO" de la nostra pròpia vida; controla-ho tot, tingues un pla B, assegura el teu futur, no depenguis de ningú. I és clar, quan alguna cosa se'ns escapa de les mans (un suspens, una ruptura, una malaltia), ens agafa el pànic perquè sentim que el món s'ensorra. En el llenguatge espiritual, la paraula "abandonar" també s'associa amb "deixar, deixar anar", però des d'una altra perspectiva: confiar. De fet, el nostre pare de Montfort estava enamorat d'aquesta paraula, tot i que ell en feia servir una altra: "providè...

Bon dia! Iniciem aquesta setmana recordant com de rellevants són les tres R per preservar la nostra casa comuna, la Terra: reduir, reciclar i reutilitzar. Digues-me, quina de les tres et costa més de fer? Potser aquesta Quaresma —que és a punt de començar— pot ser un bon moment per proposar-te un canvi, no creus? Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Quan arriben el dolor i la por, el món de la nena es torna gris i es desconnecta de tot. T'ha passat mai que, per un problema o una tristesa, hagis deixat de veure «el color» de les coses i t'hagis tancat en tu mateix? El que li retorna el color no és només la medicació, és l'amor que rep del seu gos, dels seus pares, dels metges; digues-me, qui són les teves «vitamines» quan estàs en mode gris? Et deixes abraçar o t'aïlles? Quan falta un dia per a Sant Valentí, aquest vídeo ens deixa amb una frase final que diu: «O amor é maior que o medo» (L'amor és més gran que la por). Sabies que a l'Evangeli la frase que més es repeteix no és una prohibició, sinó un consell? «No tingueu por». La por ens bloqueja, ens torna grisos, ens fa aixecar murs. Tanmateix, els cristians creuen que l'Amor (el de Déu i el que ens donem els uns als altres) té més força que qualsevol foscor. I no és que l'amor eviti que tinguem problemes, sinó que impedeix que la por ens ...

Bon dia! De tant en tant cal aturar-se, mirar-te al mirall i parlar-te bé: amb amor i estima. Per si te n'oblides, recorda que: ets especial! Perquè no hi ha cap altra persona igual que tu. Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Fa un temps, un antropòleg —ja sabeu, aquests científics apassionats per estudiar les persones, els seus costums i com s'organitzen les diferents cultures— va visitar un poblat a l'Àfrica. Un dia, va voler proposar un joc als nens de la tribu, així que va col·locar una cistella plena de fruites delicioses i dolços a la vora d'un arbre llunyà. Tot seguit va reunir tots els nens i nenes i els va explicar les regles. Va traçar una línia a terra i els va dir: «A la de tres, correreu. El primer que arribi a l'arbre es queda tota la cistella per a ell sol. El guanyador o la guanyadora s'ho endú tot». L'home va cridar: «Un, dos i... TRES!». Però, per a sorpresa seva, va passar una cosa que el va deixar de pedra. Els nens no van arrencar a córrer a colzades per guanyar. Es van donar la mà i, tots alhora, van córrer plegats. Poc després, van arribar a la meta al mateix temps i es van asseure en rotllana per gaudir de la fruita compartida. Ningú no es va quedar m...

Bon dia! Avui us porto una dona anomenada bell hooks (està en minúscules, ho sé, després veuràs per què). Va ser una escriptora, professora i activista estatunidenca que va morir fa ben poc, el 2021. Va dedicar tota la seva vida a analitzar la cultura, el racisme i com ens relacionem les persones. Una dada curiosa és que sempre escrivia el seu nom en minúscules; deia que el més important era la «substància dels seus llibres», les seves idees, i no qui era ella. En el seu llibre Tot sobre l'amor, va llançar aquesta afirmació que trenca força amb la idea romàntica que solem escoltar: «L’amor és un acte de la voluntat, és una intenció i una acció. No hem d’estimar per força. Triem estimar». Què us suggereix aquesta frase? Hi esteu d'acord o hi ha alguna cosa que us grinyola o us incomoda? Segons bell hooks, l'amor és una tria. Per a vosaltres, l'amor és més un sentiment que us envaeix, una decisió que preneu o totes dues coses? Creieu que hi ha amors que no es trien (com l...

ACTIVAR SUBTÍTOLS Bon dia! Se t'acosta una persona desconeguda per demanar-te alguna cosa i la teva reacció instintiva seria: Què vol aquest o aquesta ara? Bua, ja hi som..., quina mandra... Ui, que bonic/a, oi? A veure què m'explica... Que bé! Segur que és una cosa molt interessant. Al vídeo veiem com les cares passen de mostrar desconfiança, passotisme o curiositat a agraïment, alegria i somriures. Sembla que, en general, veiem les persones com un enemic potencial, un hater o algú que vol aprofitar-se de mi o riure-se'n; i resulta que, quan algú ens diu «ets valuós» o «ets increïble», el nostre cervell curtcircuita i gairebé no s'ho creu. I jo em pregunto: deu ser que aquest curtcircuit neix ja en un mateix? Pot ser que el hater més gran del món el tinguis dins teu? Digues-me, quantes vegades et dius «valc molt», «soc únic» o «soc única»? Segurament poques. I no es tracta de ser una persona egocèntrica, sinó d'aprendre a estimar-te, en les teves perfeccions i en ...

Bon dia! Per tancar la setmana, us presento Gilbert Keith Chesterton, un escriptor i periodista anglès de principis del segle XX, conegut per ser un home enorme (literalment, feia 1,93 metres). Chesterton era un home amb un sentit de l'humor esmoladíssim i una capacitat per al debat sorprenent. Es va convertir al catolicisme ja d'adult, no per tradició, sinó perquè va descobrir que la fe era l'aventura més rebel i alegre que existia per no tornar-se boig en el món modern. De la seva immensa obra, avui rescatem aquesta frase: "Jo sostindria que l'agraïment és la forma més alta de pensament, i que la gratitud és felicitat duplicada per la meravella". Chesterton diu que agrair és una forma de "pensament", no de "sentiment". Per què creieu que cal ser intel·ligent i humil per donar les gràcies? Creieu que avui dia hem perdut la capacitat de meravellar-nos per aquesta mena de cultura de la immediatesa? De tenir-ho tot a un clic? Quina diferència...

  Bon dia! Per què creieu que la majoria respon preguntant "què et passa?" o "qui s'ha mort?", en lloc de simplement acceptar l'afecte? Tu a qui triaries trucar i què és el que t'impedeix fer-ho ara mateix? És curiós veure que, quan algú dona les gràcies a una altra persona simplement per ser qui és, aquesta es posa a la defensiva. Probablement, perquè ens costa mostrar-nos vulnerables. Però vulnerables per què? Doncs molt senzill: perquè dir "m'importes" significa també "em preocupo per tu", "m'importa el que penses de mi" i "hi ha un lloc al meu cor per a tu". Tot això implica abaixar la guàrdia i, en el fons, ens fa por que ho facin servir en contra nostra. Però aquesta vulnerabilitat és necessària. Som éssers relacionals, ens necessitem, i sense els altres no podríem aprendre, créixer ni estimar. Reconèixer això és acceptar que la teva vida no és un accident, sinó un regal que millora el món. Per això, ...

Bon dia! Avui, a "Paraules Sagrades", ens aturem en un terme que segurament heu sentit moltes vegades: EUCARISTIA. Siguent realistes, a una part de la societat actual, aquesta paraula els sona a ritu antic, a església, a "anar a missa" o a una obligació de diumenge que sembla no tenir res a veure amb la vida real. No obstant això, l'origen de la paraula és molt més profund. Ve del grec i significa "Acció de Gràcies". Però, agrair el què? Què és el que celebren realment els cristians aquí? Doncs mira, en una eucaristia, el que es recorda és l'últim sopar, la creu (amb la seva mort) i, sobretot, la resurrecció, que és el motiu de celebració. Mireu, Jesús va fer el gest d'amor més radical possible: lliurar la seva vida voluntàriament. Per a un cristià, la "salvació" no és un acte màgic, sinó la convicció que aquest amor lliurat fins al final és capaç de trencar les cadenes de l'odi i de l'egoisme. Així que en cada Eucaristia el q...

Bon dia! Celebrar la vida i compartir la nostra alegria no té sentit si no cuidem l'escenari on passa tot: la nostra casa comuna. Com diu el vídeo, no som aliens a la natura, en som part; per això, protegir-la és la millor manera de "mimar-nos". No creus? Mira, Sant Lluís Maria de Montfort deia que "la saviesa és al cor, no al cap". Tenir un cor savi és entendre que aquesta cura comença en les coses petites: en aquell paper que decideixes llençar a la paperera, en aquell gest d'ajupir-te per recollir una cosa que tu no has llançat o en com deixaràs avui el teu lloc a l'aula o al pati després del descans. De la mateixa manera que l'alegria s'encomana quan es comparteix, quan respectem el nostre entorn també animem els altres a cuidar el que és de tots. Fem que avui el nostre pas per l'escola deixi el món una mica millor. Que tinguis un bon dia.

Bon dia! La cançó que acabem d'escoltar, "Zoo", ens parla d'un món que de vegades sembla una "cursa de rates" o una "jungla d'asfalt" on estem contínuament tancats a la rutina i l'estrès. Però enmig d'aquest caos, la lletra llança un missatge directe: l'única raó per la qual estem avui és per celebrar i no deixar que aquest moment s'escapi. Abans de seguir, m'agradaria llançar-vos una pregunta: Què significa per a vosaltres viure la vida o “esprémer-la” al màxim? De vegades pensem que esprémer la vida és fer plans increïbles, però potser tingui més a veure amb el que diu la cançó: no guardar-ho tot a dins i deixar anar aquesta energia positiva que tenim. Jesús ens proposa una cosa semblant: entendre que la vida és bella fins i tot quan el món sembla un lloc "boig". La seva invitació és no viure de qualsevol manera, sinó des de l'agraïment, convertint la nostra pròpia alegria en alguna cosa que es comparteix. Sa...