Gabrielistes 1xDIA

Bon dia! De vegades l'única cosa que ens hem de permetre és buscar uns pocs minuts per respirar aquest silenci interior i exterior i deixar-te portar. Ho tindràs present? Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Avui celebrem el Dia Mundial per a la Preservació de la Capa d'Ozó, un dia marcat per l'esperança, ja que, com s'explica en el vídeo que acabem de veure, ens demostra que, quan el món es posa d'acord, és capaç d'arreglar desastres enormes. Tanmateix, ens deixa un dard molt directe per afrontar el canvi climàtic actual: què cal perquè tornem a estar junts? Que tinguis un bon dia.

Bon dia! De vegades, posar-se d'acord en algunes decisions no és fàcil; de vegades ens pot portar a una discussió, a malentesos o fins i tot a enfadar-nos fins a espatllar o trencar alguna cosa. Conviure amb altres persones no és fàcil, però sí necessari, encara que no sempre ho volem veure. Compartir espais pot generar situacions així. La pregunta és: què fas després? Buscaràs un manual per solucionar-ho? Demanaràs ajuda? T'ho empescaràs per trobar una opció alternativa al problema causat? O simplement deixaràs que la situació et domini, esperant que sigui l'altra persona qui faci el primer pas? De vegades, la valentia comença aquí, en les decisions que prens. Et convido a ser valent i valenta durant aquest nou curs que acabem d'iniciar. Per una convivència sana i respectuosa, per tu, per tots. Que tinguis un bon dia.

Foto de Cynthia Diaz Bon dia! Diuen que dos amics van decidir pujar junts a una de les muntanyes més boniques de la seva regió. Havien preparat les motxilles, portaven aigua, una mica de menjar i tenien moltes ganes d'arribar al cim per contemplar-hi el paisatge. Tot just començar el camí, un d'ells va sortir disparat. —Som-hi! Si seguim a aquest ritme, arribarem els primers. El seu amic va somriure i va intentar seguir-lo, però de seguida es va haver de quedar una mica enrere. Poc després, un excursionista que baixava pel camí els va demanar una mica d'aigua. I, tot i que portava l'ampolla gairebé plena, va respondre: —Em sap greu, no ens podem aturar. Tenim pressa. —I va continuar caminant. En una breu parada, es va menjar una barreta energètica. Sense pensar-s'ho gaire, va deixar caure l'embolcall a la vora del camí i va murmurar: —Ja ho recollirà algú, em fa nosa. Abans de posar-se en marxa de nou, un gos se li va acostar tranquil·lament, movent la cua. L...

Bon dia! Avui el Nil Moliner ens recorda com n'és d'important desconnectar de tant en tant (fugir de la ciutat) per buscar el teu propi espai segur, de tranquil·litat i d'interioritat, on poder reposar (el mar). La part bona és que, per trobar aquest “mar”, no cal anar lluny ni estar de vacances; el pots trobar a la teva habitació, en un racó de l'escola, en un parc, en el silenci d'una església i en molts altres llocs. Aquest espai de pau existeix per a tu, però cal buscar-lo, cuidar-lo i mantenir-lo durant tot l'any. Digues-me, on és aquest refugi on aconsegueixes desconnectar del soroll i reconnectar amb tu mateix i amb Ell? Que tinguis un bon dia.

Foto de Angelina Zhang Bon dia! Si us dic el nom d'Albert Einstein, segur que us ve al cap la imatge d'aquell geni despentinat traient la llengua davant la càmera o la famosa fórmula de la relativitat. Va ser un científic brillant que va canviar la nostra manera d'entendre l'univers, l'espai i el temps. Però més enllà de les seves grans teories de la física, Einstein era un observador brutal de la vida quotidiana. Sabia que, al cap i a la fi, les lleis que mouen els planetes també ens mouen a nosaltres. Per això no és estrany que deixés escrit: «La vida és com anar amb bicicleta. Per mantenir l'equilibri, has de continuar movent-te». Què t'inspira aquesta frase? Com veus la bicicleta de la teva vida? Quina petita «pedalada» podries fer avui mateix per continuar en moviment? Quan s'acaba una època genial com és l'estiu, de vegades ens quedem encallats mirant pel retrovisor. Ens agafa una baixada tremenda tornar a la rutina i a les responsabilitats. És...

Foto de Miguel Á. Padriñán de Pexels Bon dia! Ha arribat el dia! Ha arribat la tornada a l'escola! Avui ha tocat agafar la motxilla, intentar recordar horaris que encara no ens sabem de memòria, descobrir quina aula et toca i veure aquelles cares de son típiques dels primers dies. Doncs a tots vosaltres, us dono la benvinguda! És possible que durant el dia pensis en com ha volat de ràpid l'estiu i en la mandra que fa tornar a matinar, i... és el més normal del món! Però, si ho penses bé, avui estem obrint un llibre que té totes les pàgines en blanc. M'agradaria començar aquesta primera setmana donant les gràcies. Sí, agraint tot el que hem viscut aquests darrers mesos: les rialles, els viatges, les tardes de no fer absolutament res, els amics; fins i tot si no ha estat l'estiu de la teva vida, segur que hi ha alguna cosa per la qual pots donar les gràcies. I fixa't-hi, tot això ja és teu i ningú t'ho treu. Però, saps què? També és moment de donar les gràcies pel...

Bon dia! De vegades utilitzem la paraula "benedicció" de manera automàtica i gairebé sense pensar. Diem coses com "Aquest aire condicionat és una benedicció" quan fa una calor insuportable, o "Que aprovi aquest examen seria una benedicció". En el nostre dia a dia, sol sonar a cop de sort, a un alleujament inesperat, a una cosa bona que ens cau del cel i ens treu del pas. Però en el llenguatge cristià, aquesta paraula té un sentit molt més profund. "Beneir" ve del llatí bene dicere, que significa literalment "dir bé". Beneir algú és desitjar-li profundament el millor, és mirar-lo amb afecte i reconèixer el seu valor. Quan Déu beneeix, no està fent un truc de màgia per arreglar-te la vida; el que fa és "dir bé" de tu, assegurar-te que està al teu costat, acompanyant-te i donant-te força perquè tu mateix siguis capaç d'avançar. Digues-me: Alguna vegada t'has sentit una "benedicció" per a algú? I algú ho ha estat...

Vídeo Youtube Bon dia! Acabem d'escoltar el Tito, algú que es juga la vida cada dia en la immensitat i la foscor del mar per rescatar persones que fugen buscant un futur millor. La seva experiència ens sacseja i ens fa tocar de peus a terra de cop. Pensant en tot el que ens acaba de compartir, us convido a prendre-us un temps per pensar en això: Què se us remou per dins quan escolteu que nois de la vostra edat creuen el mar de nit, jugant-se la vida en una pastera? En Tito diu que, enmig de l'oceà, la vida d'aquestes persones depèn directament del seu equip. En el vostre dia a dia, de qui depèn que avui sigui un bon dia per als qui us envolten? Davant les injustícies amb què us trobeu (a classe, al barri, a les xarxes socials), sou dels que aparten la mirada o dels que intenten fer alguna cosa? El Tito tanca amb un desig immens: tant de bo no calgués rescatar ningú mai més. Aquesta és l'esperança cristiana, la de construir junts un món més just on ningú s'hagi de ll...

Bon dia, Avui aquesta cançó et convida a preguntar-te quines són totes aquelles coses per les quals pots donar gràcies, d'aquest curs i, sobretot, del dia d'avui. Donar gràcies et fa capaç de transformar la teva vida perquè passes de fixar-te en allò que no tens o voldries tenir a veure quant tens per agrair. Així que digues-me: per quines coses pots donar gràcies avui? Et convido a fer-te aquesta pregunta cada dia i veure què passa al teu interior. Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Us presento Stephen Covey, un professor, escriptor i expert estatunidenc que va dedicar gran part de la seva vida a investigar com ens relacionem les persones, buscant sempre maneres de comunicar-nos des de la confiança i l'autenticitat. Després d'anys observant el nostre comportament, va arribar a una conclusió molt clara: "La majoria de les persones no escolten amb la intenció de comprendre, sinó amb la intenció de respondre". Quantes vegades has desconnectat del que t'estaven explicant perquè ja estaves preparant la teva resposta al cap? Sabries dir qui ha estat aquesta persona que de debò t'ha prestat atenció aquest any sense jutjar-te? Has estat tu aquest espai segur on algú s'ha pogut desfogar sense ser interromput? Ja som a la recta final. Tanquem un curs en què hem compartit moltíssimes hores creuant-nos pels passadissos, entre exàmens, rialles i estrès. Per això, us convido a fer ara un petit moment de silenci. Tanqueu els ulls o abaixeu ...

Bon dia! Avui l'Azahara i la Fanny, professores d'ESO de l’Escola Sant Gabriel de Viladecans, ens comparteixen aquesta reflexió: Durant aquestes setmanes, els alumnes de 2n d'ESO del Col·legi Sant Gabriel de Viladecans han fet un viatge intens i, sobretot, molt humà. La pel·lícula A Silent Voice els ha servit com a punt de partida per mirar el món amb uns altres ulls: els de les persones amb discapacitat auditiva. I, de mica en mica, han descobert que allò que per a molts és “normal” —parlar, viatjar, demanar informació, fer amics nous— pot convertir-se en un autèntic laberint quan la comunicació no és accessible. Han investigat sobre els diferents llenguatges de signes que existeixen, tant a l’Estat com arreu del món. A Espanya conviuen el LSE (Llengua de Signes Espanyola) i el LSC (Llengua de Signes Catalana), però fora d'aquí, n’hi ha desenes més: ASL, LIBRAS, LSF, JSL… cadascuna amb la seva pròpia gramàtica, cultura i manera d'entendre el món. I aquí ha arribat ...

Bon dia! Avui no us porto un filòsof, ni un teòleg ni cap mena de pensador, sinó un humil arquitecte que va morir tractat com un sensesostre, però que avui considerem un geni. Parlo d'Antoni Gaudí, a qui anomenen l'arquitecte de Déu per saber combinar espiritualitat, arquitectura i bellesa a través, en especial, de la Sagrada Família. Dimecres passat, dia 10 de juny, el papa Lleó XIV va beneir la torre més alta de la Sagrada Família, la torre de Jesús. En finalitzar la missa i la benedicció, van fer aquest espectacle de llum i so que va culminar amb una frase d'Antoni Gaudí que diu: «Primer l'amor, després la tècnica». Us deixo que penseu en el simbolisme que té per a vosaltres aquesta frase mentre gaudiu d'aquestes imatges plenes d'art, bellesa i fe: Que tingueu un bon dia.

Video Youtube Bon dia! Com va dir el papa Lleó fa uns dies: «Crec que és molt important que cadascú de nosaltres busqui desenvolupar la capacitat d'estar en silenci. Moltes vegades anem amb auriculars, anem amb la música, anem amb la distracció i no sabem estar en silenci. Crec que moltes vegades és precisament en aquesta experiència de silenci on Déu ens pot parlar o on podem discernir la veu de Déu». Et convido a posar-ho en pràctica. Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Albuna vegada t'has sentit així? Hi ha una soledat "bona" o "sana"? Ahir vaig estar amb alumnes de 2n de l'ESO compartint reflexions que habien treballat a l'aula. Una d'elles parlava sobre la soledat. Curiosament, al vespre, el papa Lleó, com si volgués contestar a part del patiment d'aquesta realitat va dir: ¡Déu no ens abandona! Et convido a plantejar-te aquests moments de soledat amb una nova mirada, una en la que Jesús hi és al teu costat. Que tinguis un bon dia.

Vídeo Youtube Bon dia! Has vist què li ha passat al protagonista de la història? Ha canviat. I no per voluntat pròpia sinó obligat o, almenys, al principi. Retornar els objectes robats li costa, ho fa de mala gana, però cada vegada que ho fa el seu entorn es transforma, els seus companys li ho agraeixen, i fins i tot l'abracen! I això l'acaba transformant a ell mateix. Aquesta és la transformació que el papa Lleó ens va convidar a viure dissabte passat amb aquest missatge: "Busqueu tots en els vostres cors aquest foc de l'amor de Déu! Perquè allà hi ha la presència de Jesús, i la presència propera de Jesús es percep fins i tot en els moments de les nostres caigudes, perquè Jesús no ens abandona. També quan ens convertim en mà estesa, abraçada fraterna, quan busquem oportunitats per servir els altres i quan busquem com tocar la vida de l'altre amb les seves ferides, en la seva tristesa, en les seves dificultats. Allà la fe en Jesucrist es fa viva, i és allà on Jesús...

Bon dia! Hi havia una vegada un petit ocell gris amb el cant més al·lucinant del bosc. Cantava perquè sí, perquè li sortia de dins. Però un dia, un estol de corbs va començar a criticar-lo: que si el seu refilet era molt agut, que si era ridícul. L'ocellet, aclaparat pel què diran, va intentar canviar la veu per encaixar. Com que no se'n sortia, va començar a cantar més fluix, després només de nit i, al final, va callar del tot. Va prometre no tornar a obrir el bec fins a estar segur que a tothom li agradaria. Mesos després, va voler tornar a refilar tot sol... i va descobrir amb terror que no podia. Tenia la gola bloquejada. Per intentar agradar als altres i evitar-ne les crítiques, havia perdut la seva pròpia veu i se sentia completament buit. Però una tarda de tempesta brutal, va veure un pollet a punt de ser arrossegat pel corrent d'un rierol. Ningú no sentia els seus crits d'auxili pel soroll de la pluja. L'ocell gris va sentir que la por de ser jutjat desapare...

Bon dia! Quan va ser l'última vegada que vas mirar algú als ulls? Et fa por o vergonya que et mirin fixament? I mirar fixament altres persones? Per què? Què et sembla aquesta frase: «A la vida no importa l'estació d'on veniu, sinó el camí que us uneix». Vivim en una societat on és facilíssim aïllar-nos. Portem la nostra música, les nostres pantalles i els nostres propis embolics al cap, i la resta del món es transforma en una mena de decorat borrós. Però la veritable transformació social comença quan decideixes trencar aquesta bombolla. El nostre pare de Montfort era un expert a anar a contracorrent en això. En una època en què la gent de bé apartava la mirada davant dels més miserables de la ciutat, ell feia exactament el contrari, perquè entenia que ignorar l'altre, tornar-lo invisible, és la més gran de les pobreses. Al final, canviar el món no va de grans discursos, sinó d'escoltar de veritat qui tens al davant i aixecar-te de la teva pròpia indiferència. Per ai...

Bon dia! Avui escoltareu una cançó que segurament us sona: «We Pray», de Coldplay. Tot i això, no sé si tots sabeu d'on neix aquesta cançó i crec que és força necessari saber-ho per poder comprendre-la i viure-la, així que us poso en context. En aquest tema hi batega l'esperit de «Baraye» (que en persa significa «Per»), una cançó del jove iranià Shervin Hajipour. El 2022, després de la injusta mort de la Mahsa Amini, en Shervin va compondre aquest tema posant música a tuits reals de noies iranianes que explicaven per què sortien a protestar: per poder ballar al carrer, per la por a un petó, pels estudiants i el futur. La cançó es va fer tan viral que el règim va arrestar el cantant i el va condemnar a presó, tot i que el tema va acabar guanyant un Grammy al canvi social. Sabent això, «We Pray» pren una dimensió totalment diferent. De vegades podem entendre la pregària com un acte per aïllar-se i guardar silenci, però pregar també és escoltar atentament la veu dels qui pateixen ...

Bon dia! Imagineu que algú amb molta influència vol deixar anar un missatge d'aquells que et trenquen els esquemes i et fan replantejar les coses. Avui dia, segurament faria un directe massiu, penjaria un vídeo viral o obriria un fil llarguíssim a les xarxes socials perquè arribés a tot arreu. Doncs bé, en el llenguatge de l'Església, quan el Papa vol llançar un missatge urgent i global per a tota la humanitat, publica el que s'anomena una encíclica. Recentment, el Papa Lleó XIV ha publicat la seva primera encíclica, anomenada «Magnifica Humanitas», que aborda temes de gran actualitat com la tecnologia, la intel·ligència artificial i allò que ens fa ser realment humans. Aquest document no és només per a la gent religiosa, sinó que és més aviat un manifest obert a qualsevol que tingui ganes d'aturar-se a pensar sobre coses com aquesta: «La velocitat i la senzillesa amb què és possible obtenir indicacions [...] simplifiquen les nostres vides, però també poden acostumar-no...