Gabrielistes 1xDIA

Video Youtube Bon dia! Com va dir el papa Lleó fa uns dies: «Crec que és molt important que cadascú de nosaltres busqui desenvolupar la capacitat d'estar en silenci. Moltes vegades anem amb auriculars, anem amb la música, anem amb la distracció i no sabem estar en silenci. Crec que moltes vegades és precisament en aquesta experiència de silenci on Déu ens pot parlar o on podem discernir la veu de Déu». Et convido a posar-ho en pràctica. Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Albuna vegada t'has sentit així? Hi ha una soledat "bona" o "sana"? Ahir vaig estar amb alumnes de 2n de l'ESO compartint reflexions que habien treballat a l'aula. Una d'elles parlava sobre la soledat. Curiosament, al vespre, el papa Lleó, com si volgués contestar a part del patiment d'aquesta realitat va dir: ¡Déu no ens abandona! Et convido a plantejar-te aquests moments de soledat amb una nova mirada, una en la que Jesús hi és al teu costat. Que tinguis un bon dia.

Vídeo Youtube Bon dia! Has vist què li ha passat al protagonista de la història? Ha canviat. I no per voluntat pròpia sinó obligat o, almenys, al principi. Retornar els objectes robats li costa, ho fa de mala gana, però cada vegada que ho fa el seu entorn es transforma, els seus companys li ho agraeixen, i fins i tot l'abracen! I això l'acaba transformant a ell mateix. Aquesta és la transformació que el papa Lleó ens va convidar a viure dissabte passat amb aquest missatge: "Busqueu tots en els vostres cors aquest foc de l'amor de Déu! Perquè allà hi ha la presència de Jesús, i la presència propera de Jesús es percep fins i tot en els moments de les nostres caigudes, perquè Jesús no ens abandona. També quan ens convertim en mà estesa, abraçada fraterna, quan busquem oportunitats per servir els altres i quan busquem com tocar la vida de l'altre amb les seves ferides, en la seva tristesa, en les seves dificultats. Allà la fe en Jesucrist es fa viva, i és allà on Jesús...

Bon dia! Hi havia una vegada un petit ocell gris amb el cant més al·lucinant del bosc. Cantava perquè sí, perquè li sortia de dins. Però un dia, un estol de corbs va començar a criticar-lo: que si el seu refilet era molt agut, que si era ridícul. L'ocellet, aclaparat pel què diran, va intentar canviar la veu per encaixar. Com que no se'n sortia, va començar a cantar més fluix, després només de nit i, al final, va callar del tot. Va prometre no tornar a obrir el bec fins a estar segur que a tothom li agradaria. Mesos després, va voler tornar a refilar tot sol... i va descobrir amb terror que no podia. Tenia la gola bloquejada. Per intentar agradar als altres i evitar-ne les crítiques, havia perdut la seva pròpia veu i se sentia completament buit. Però una tarda de tempesta brutal, va veure un pollet a punt de ser arrossegat pel corrent d'un rierol. Ningú no sentia els seus crits d'auxili pel soroll de la pluja. L'ocell gris va sentir que la por de ser jutjat desapare...

Bon dia! Quan va ser l'última vegada que vas mirar algú als ulls? Et fa por o vergonya que et mirin fixament? I mirar fixament altres persones? Per què? Què et sembla aquesta frase: «A la vida no importa l'estació d'on veniu, sinó el camí que us uneix». Vivim en una societat on és facilíssim aïllar-nos. Portem la nostra música, les nostres pantalles i els nostres propis embolics al cap, i la resta del món es transforma en una mena de decorat borrós. Però la veritable transformació social comença quan decideixes trencar aquesta bombolla. El nostre pare de Montfort era un expert a anar a contracorrent en això. En una època en què la gent de bé apartava la mirada davant dels més miserables de la ciutat, ell feia exactament el contrari, perquè entenia que ignorar l'altre, tornar-lo invisible, és la més gran de les pobreses. Al final, canviar el món no va de grans discursos, sinó d'escoltar de veritat qui tens al davant i aixecar-te de la teva pròpia indiferència. Per ai...

Bon dia! Avui escoltareu una cançó que segurament us sona: «We Pray», de Coldplay. Tot i això, no sé si tots sabeu d'on neix aquesta cançó i crec que és força necessari saber-ho per poder comprendre-la i viure-la, així que us poso en context. En aquest tema hi batega l'esperit de «Baraye» (que en persa significa «Per»), una cançó del jove iranià Shervin Hajipour. El 2022, després de la injusta mort de la Mahsa Amini, en Shervin va compondre aquest tema posant música a tuits reals de noies iranianes que explicaven per què sortien a protestar: per poder ballar al carrer, per la por a un petó, pels estudiants i el futur. La cançó es va fer tan viral que el règim va arrestar el cantant i el va condemnar a presó, tot i que el tema va acabar guanyant un Grammy al canvi social. Sabent això, «We Pray» pren una dimensió totalment diferent. De vegades podem entendre la pregària com un acte per aïllar-se i guardar silenci, però pregar també és escoltar atentament la veu dels qui pateixen ...

Bon dia! Imagineu que algú amb molta influència vol deixar anar un missatge d'aquells que et trenquen els esquemes i et fan replantejar les coses. Avui dia, segurament faria un directe massiu, penjaria un vídeo viral o obriria un fil llarguíssim a les xarxes socials perquè arribés a tot arreu. Doncs bé, en el llenguatge de l'Església, quan el Papa vol llançar un missatge urgent i global per a tota la humanitat, publica el que s'anomena una encíclica. Recentment, el Papa Lleó XIV ha publicat la seva primera encíclica, anomenada «Magnifica Humanitas», que aborda temes de gran actualitat com la tecnologia, la intel·ligència artificial i allò que ens fa ser realment humans. Aquest document no és només per a la gent religiosa, sinó que és més aviat un manifest obert a qualsevol que tingui ganes d'aturar-se a pensar sobre coses com aquesta: «La velocitat i la senzillesa amb què és possible obtenir indicacions [...] simplifiquen les nostres vides, però també poden acostumar-no...

Bon dia! Que si el Papa per aquí, que si el Papa per allà, que si farà això, visitarà allò... Tots els mitjans estatals en parlen aquests dies, les xarxes socials estan plenes de notícies sobre la seva visita a Espanya, i és que és difícil que el tema passi desapercebut per a ningú. Davant de tot aquest desplegament, potser us sorgeixen algunes preguntes d'aquest estil: tant importa que vingui un senyor vestit de blanc a Espanya? Per què es munta tant de rebombori? I què més dona? Doncs a veure, per començar, estaria bé saber què és un Papa, no creus? Perquè no és un polític en campanya ni una celebritat que ve a fer un concert o una xerrada. Mireu: el papa Lleó XIV és un home normal, amb la seva història, les seves preocupacions i la seva vocació, que l'ha conduït fins a aquell dia en què va ser escollit com a pontífex o "Sant Pare". La paraula "pontífex" significa literalment "el que construeix ponts". Així que la seva missió no és simplement la ...

Bon dia! Comencem el compte enrere per a la visita del papa Lleó XIV a la nostra península. Una visita molt desitjada per molts que anhelen amb tot el seu cor poder viure el que acabeu de veure: una transformació. Serà el papa Lleó qui ho aconsegueixi? Segurament no, però el que sí que pot fer és convidar-nos a la reflexió personal, sí, aquella que et convida a alçar la mirada de tot allò que et distreu per passar del Jo al Tu. Aquest tu que reconeix l'altra persona, que passa per alt les seves ofenses o les seves males cares per mostrar-li el seu amor. Aquest tu que decideix veure que darrere de cada mirada hi ha una persona, una persona com tu i com jo, que desitja estimar i ser estimada. El Papa, l'Església, sant Lluís Maria, la gent que t'estima, els teus professors i jo mateix t'ho demanem: aprofita aquest temps per alçar la mirada i escoltar aquesta veu de l'Esperit que et convida a estimar per damunt de tot. T'hi atreveixes? Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Aquesta força que va transformar aquella habitació és l'Esperit Sant. No és cap teoria d'un llibre, és una presència real que avui, dos mil anys després, continua buscant un espai al nostre interior per encendre aquest mateix foc. T'atreveixes a demanar-lo també? T'animo a intentar-ho. Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Quan t'expliquen la història original del dia de la Pentecosta sense conèixer-ne el context, et juro que sembla el guió d'una pel·li de Marvel o de ciència-ficció. Ja ho veuràs, imagina't l'escena: després de la mort de Jesús, els seus millors amics estan tancats amb pany i clau en una casa. Tenen pànic de patir la mateixa sort que ell. El seu líder ja no és amb ells i es pensen que a fora se'ls menjaran vius. Estan bloquejats, paralitzats per la por del què diran i del que els pugui passar. De sobte, la casa s'omple d'un soroll i un vent molt forts, com si un huracà de categoria cinc passés pel mig del menjador. Tot seguit, apareixen com unes flames de foc que es posen sobre el cap de cadascú i, sense saber com, comencen a parlar idiomes que no havien estudiat mai. De cop, la por desapareix. Obren les portes de bat a bat, surten al carrer a menjar-se el món i els visitants estrangers, d'un munt de països diferents, que passaven per allà els ent...

Bon dia! «Soc valenta, però de vegades tinc por», «soc bona persona, però soc egoista», «necessito encaixar, però vull ser jo mateixa»... De vegades el nostre cap és un caos de veus que ens exigeixen massa i ens ofeguen, tal com li passa a la Riley en aquest atac d'ansietat. La veritat és que l'Esperit Sant s'assembla moltíssim a aquesta abraçada que fa l'Alegria a totes les versions contradictòries de la Riley. És aquesta força interior, aquest amor incondicional de Déu que t'abraça tal com ets, amb les teves llums i les teves ombres, i que enmig de la teva pitjor tempesta et retorna la pau perquè puguis sortir a fora sense por de ser tu mateix o tu mateixa. Tots mereixem aquesta abraçada i tots podem experimentar-la, perquè l'Esperit Sant és un regal per a tots aquells que el demanin de cor. Què me'n dius? El demanaràs? Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Avui us porto la història de l'Andrea, una noia real, d'aquí d'Espanya, el testimoni de la qual podeu trobar en un documental anomenat Vivo, de Bosco Films. L'Andrea era una noia normal, amb una vida normal; anava a la universitat, sortia amb les seves amistats i era feliç. Fins que, de sobte, el món se li va ensorrar quan el seu xicot va morir en un accident de trànsit. A partir d'aquell dia, l'Andrea va entrar en un túnel de molta foscor. Sentia un buit gegant, una tristesa profunda que no s'alleujava amb res. Ni sortint ni envoltant-se de soroll o de gent. Res l'omplia. Enmig d'aquesta situació, l'Andrea va començar a fixar-se en una companya de classe. Aquesta noia era cristiana i l'Andrea l'observava amb una certa «enveja». No era enveja pel que tenia, sinó per la pau interior amb què vivia. Una pau que l'Andrea havia perdut i que desitjava recuperar com fos. Un dia, aquesta amiga la va convidar a acompanyar-la a una de ...

Bon dia! Imagina tenir poc més de vint anys, viure a Àmsterdam en plena Segona Guerra Mundial i saber que, pel simple fet de ser jueva, la teva vida i la de la teva família estan a punt de ser destruïdes. Aquesta era la realitat de l'Etty Hillesum. Una noia jove, brillant, apassionada, que va acabar sent enviada al camp de concentració d'Auschwitz, on va morir amb només 29 anys. El més al·lucinant de l'Etty és que, enmig de tot aquest horror absolut, va decidir escriure un diari. I en lloc d'omplir-lo d'odi, desesperació o queixes, el va omplir d'una recerca espiritual brutal. L'Etty va descobrir que, per molta foscor que hi hagués a fora, ningú podia apagar la llum que duia a dins. Va trobar un sentit a la vida capbussant-se en el seu propi interior, allà on el soroll de les bombes i la por no podien arribar. Per això, no és estrany que deixés escrit al seu diari: «Dins meu hi ha un pou molt profund. I allà dins hi ha Déu». T'agrada la foscor? Com et fa...

Bon dia! Per tancar aquesta setmana Laudato Si', apagarem les paraules i farem una cosa que ens demana el lema d'aquest curs: escoltar. Però aquesta vegada no escoltarem un discurs, sinó la veu de la Terra a través de l'art i de la música. El que veureu a continuació és obra del famós pianista i compositor Ludovico Einaudi. Potser el nom no us diu res, però us asseguro que heu sentit la seva música com a fons en mil vídeos emotius de TikTok amb la cançó "Experience" o en les bandes sonores de pel·lícules com “Intocable”. Avui, però, no compondrà cap banda sonora per a una pel·lícula, sinó que el veureu tocant sobre una plataforma flotant al mig de l'oceà Àrtic. Us convido a escoltar la veu del vostre propi cor en sentir cada nota i veure cada imatge. Estigueu atents al so del gel que es trenca de fons. Us convido a connectar els vostres sentits i emocions per aprendre a escoltar la veu i el dolor del nostre planeta i, sobretot, per aprendre a no fer l’orella s...

Bon dia! Avui, en la nostra setmana Laudato si', ens aturarem un moment en la figura del papa Lleó XIV. No sé si seguiu una mica el que va dient al món i, en concret, a vosaltres, adolescents i joves. Ho dic perquè des del principi del seu pontificat, ha tingut molt clar que cuidar la nostra casa comuna no és un tema de despatxos, sinó una missió que comença al carrer. I quan parla del vostre paper, no us tracta com si fóssiu a la banqueta o atrapats en la «demo» d'un videojoc, esperant que us toqui jugar la partida de debò quan sigueu adults. Al contrari. Ell sap perfectament que no sou el demà, sinó l'ara. Per això, he volgut recuperar aquest missatge que us va adreçar fa uns dies: «Vosaltres sou l''avui' de la nostra esperança per al futur». Si fessis un «live», quin contingut t'agradaria compartir amb altres persones? Què et suggereix la frase del papa Lleó XIV? Te la creus? Si de debò ets el present, quin serà el teu primer pas? Els cristians sabem que ...

Bon dia! El vídeo que acabem de veure fa una paròdia d'una cosa molt habitual avui dia: comprar de manera superbarata, ràpida i sense fer gaires preguntes. I és molt normal que ens atregui; a qui no li agrada estrenar coses a bon preu? Darrere l'humor, el vídeo ens recorda una cosa que tots més o menys intuïm: que aquests preus tan baixos solen amagar condicions de treball injustes i materials que fan malbé la natura. Tot això, juntament amb aquesta pregunta, incomoda els seus clients (i a nosaltres): «Si sabessis que hi ha alguna cosa tèrbola al darrere, deixaries de comprar-ho? No». Però més enllà del dany evident que aquest consum genera a la Terra i a altres persones, hi ha un perill silenciós que se'ns pot anar infiltrant al cap. En acostumar-nos que tot arribi a casa en 24 hores i que la roba passi de moda en dues setmanes, la nostra ment es va entrenant. És el que el papa Francesc anomena la «cultura del rebuig». Sense adonar-nos-en, normalitzem que tot a la vida és ...

Bon dia! En aquesta Setmana Laudato si', us proposo una paraula que és fonamental per entendre per què els cristians parlem tant de cuidar el planeta. Aquesta paraula és «encarnació». Encarnar-se significa fer-se carn, fer-se matèria. I què hi té a veure això amb cuidar el planeta o amb la Setmana Laudato si'? Et convido a estar atent i a veure què passa quan ajuntem l'encarnació de Jesús amb la Creació. Imagina't per un moment que Déu no existís. Fins i tot en aquest cas, cuidar la Terra ja seria la tasca més important de les nostres vides, simplement perquè és allò que ens dona oxigen, ens alimenta i ens sosté. És una qüestió de supervivència. Ara bé, posem per cas que Déu existeix i que ha creat tot això. La perspectiva canvia: cuidar la Terra es converteix en un acte d'agraïment. És com quan algú a qui aprecies molt et fa un regal valuós; no el maltractes, el cuides per donar-li les gràcies. Finalment, imagina't que aquest Déu no només crea la Terra, sinó qu...

Bon dia! Com pots veure, el significat de la paraula esperança no és asseure's a esperar, sinó posar-se a caminar. Comencem la Setmana Laudato si' inspirats per la invitació que va fer el papa Francesc, i que continua el papa Lleó XIV, a entendre que la Terra no és un simple objecte o un escenari, sinó la nostra «casa comuna». Aquesta setmana ens recorda que el vincle que tenim amb la creació és profund i espiritual: quan malmetem el món, alguna cosa dins nostre també es trenca, perquè la nostra identitat i la nostra pau interior estan connectades al batec de la natura. El lema d'aquesta setmana és «De l'esperança a l'acció». Amb aquest lema i després de veure aquest vídeo, sembla que ja no valen les excuses. De fet, el missatge que ens conviden a interioritzar és que tu ets aquest «avui» capaç de reconnectar amb la vida i de ser el motor de canvi que el planeta necessita. Ets necessari i necessària, el planeta i la humanitat et volen en acció. Què faràs? Com respon...

Bon dia! Avui, 15 de maig, és sant Isidre Llaurador, patró de Madrid, on tenim una de les nostres escoles gabrielistes. Sant Isidre no era un gran filòsof ni un guerrer; era un treballador del camp, algú que sabia perfectament què era doblegar l'esquena i, sobretot, esperar amb paciència que la terra donés fruit al seu temps, sense presses. En el vídeo que acabem de veure, aquell minut davant del microones sembla etern. Tot i això, el protagonista fa una cosa increïble: escolta el ritme ocult en aquell soroll molest i es posa a tocar la bateria. Converteix una espera avorrida en un moment de creació pura. És capaç d'escoltar una veu on els altres només senten un soroll. Com reacciones quan una cosa no surt «al moment» o has d'esperar sense poder fer servir el mòbil? Creus que el soroll constant de les notificacions ens impedeix escoltar la nostra pròpia «música interior» o el ritme d'allò que realment ens apassiona? Què passaria si avui, en lloc de queixar-te per un mom...